Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Abbas Mirza, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahmad Xah Qajar, Ali Khan al-Maraghi, Ali Xah, Aq Qoyunlu, Bakú, Dinastia afxàrida, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Iranica, Erevan, Fat·h-Alí Khan, Fat·h-Alí Xah Qajar, Gandja, Gorgan (ciutat), Husayn Ali Mirza, Imperi Safàvida, Ismaïl I, Kanat d'Erevan, Kanat de Gandja, Kanat de Karabagh, Kanat de Maku, Kanat de Nakhitxevan, Kanat de Quba, Kanat de Xaki, Kanat de Xirvan, Kara Gözlüler, Majlis, Merv, Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan, Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar, Mugan, Muhammad Hasan Khan, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad-Alí Xah Qajar, Muixir al-Dawla, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Pèrsia, Regió del Karabakh, Rustam, Turcs, Uzun Hasan, Xiraz, 1501, 1591, 1794, 1925.
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Dinastia Qajar і Abbas Mirza · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Dinastia Qajar і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Ahmad Xah Qajar
Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).
Nou!!: Dinastia Qajar і Ahmad Xah Qajar · Veure més »
Ali Khan al-Maraghi
Hadjdji Ali Khan al-Maraghi Hadjib al-Dawla (1807-1867) fou un funcionari qajar, fill de Husayn Khan Mukaddam al-Maraghi.
Nou!!: Dinastia Qajar і Ali Khan al-Maraghi · Veure més »
Ali Xah
Ali Xah, nascut Ali Mirza Zill al-Sultan (Teheran, 1794 - Kerbela, 1855) fou príncep qajar de Pèrsia i proclamat breument xa a Teheran el 1834 com Ali Xah o Adel Xah.
Nou!!: Dinastia Qajar і Ali Xah · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Dinastia Qajar і Aq Qoyunlu · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Dinastia Qajar і Bakú · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Dinastia Qajar і Dinastia afxàrida · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Dinastia Qajar і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Dinastia Qajar і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Dinastia Qajar і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Dinastia Qajar і Erevan · Veure més »
Fat·h-Alí Khan
Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.
Nou!!: Dinastia Qajar і Fat·h-Alí Khan · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Dinastia Qajar і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Dinastia Qajar і Gandja · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Dinastia Qajar і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Nou!!: Dinastia Qajar і Husayn Ali Mirza · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Dinastia Qajar і Imperi Safàvida · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Dinastia Qajar і Ismaïl I · Veure més »
Kanat d'Erevan
El Kanat d'Erevan (en persa: آرون) va ser un principat musulmà sota el domini de l'Imperi Persa entre 1747 i 1828.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat d'Erevan · Veure més »
Kanat de Gandja
XIX, el de Ganja a la part superior, sota la línia de frontera russo-àzeri just a la dreta -est- del llac Sevan El Kanat de Gandja fou un estat musulmà principalment sota sobirania de Pèrsia que va existir al territori de l'Azerbaidjan del 1747 al 1805.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Gandja · Veure més »
Kanat de Karabagh
El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Karabagh · Veure més »
Kanat de Maku
El Kanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Maku · Veure més »
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Nakhitxevan · Veure més »
Kanat de Quba
El Kanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Quba · Veure més »
Kanat de Xaki
Bandera Entrada al palau dels kans El Kanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Xaki · Veure més »
Kanat de Xirvan
El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kanat de Xirvan · Veure més »
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Nou!!: Dinastia Qajar і Kara Gözlüler · Veure més »
Majlis
Oliy Majlis, parlament de l'Uzbekistan Majlis —en àrab مجلس, majlis, del verb جلس, jàlassa, ‘asseure's', literalment ‘indret on hom s'asseu’— és un mot àrab que designa els parlaments i les grans assemblees al món islàmic.
Nou!!: Dinastia Qajar і Majlis · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Dinastia Qajar і Merv · Veure més »
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan conegut com a Aga Ali Asgar (Teheran, 6 de gener de 1858-31 d'agost de 1907) fou gran visir dels tres darrers xas qajars.
Nou!!: Dinastia Qajar і Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar (Teheran 25 de març de 1853- 6 de gener de 1907) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar.
Nou!!: Dinastia Qajar і Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Dinastia Qajar і Mugan · Veure més »
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Nou!!: Dinastia Qajar і Muhammad Hasan Khan · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Dinastia Qajar і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Muhàmmad-Alí Xah Qajar
Muhàmmad-Alí Xah Qajar (Tabriz, 21 de juny de 1872 - San Remo, Regne d'Itàlia, 5 d'abril de 1925) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia del 1907 al 1909.
Nou!!: Dinastia Qajar і Muhàmmad-Alí Xah Qajar · Veure més »
Muixir al-Dawla
Muixir al-Dawla (Conseller d'Estat) fou un títol de Pèrsia sota la Dinastia Qajar que es va concedir a sis persones que van servir d'ambaixadors o diplomàtics en diverses missions, i cinc d'ells (tots menys el primer) foren ministres d'afers exteriors.
Nou!!: Dinastia Qajar і Muixir al-Dawla · Veure més »
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Nou!!: Dinastia Qajar і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Dinastia Qajar і Pèrsia · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Dinastia Qajar і Regió del Karabakh · Veure més »
Rustam
* Nobles georgians.
Nou!!: Dinastia Qajar і Rustam · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Dinastia Qajar і Turcs · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Dinastia Qajar і Uzun Hasan · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Dinastia Qajar і Xiraz · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Qajar і 1501 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Dinastia Qajar і 1591 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Qajar і 1794 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Dinastia Qajar і 1925 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia kayar, Dinastia qajar, Dinastia qajarita, Qajarita.
