Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: Abdan, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàhir al-Jannabí, Al-Aziz (fatimita), Al-Hassà, Al-Hàkim (fatimita), Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mayadin, Al-Mútadid, Al-Muïzz (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Alamut, Alep, Ascaló, Asfar ben Shiroya, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Baalbek, Bagdad, Bahrain, Banu Kalb, Banu l-Jarrah, Banu l-Muntafik, Bàssora, Buwàyhides, Califat, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Daï, Damasc, Daylamites, Dinastia, Djustànides, Egipte, El Caire, Encyclopædia Iranica, Gharjistan, Golf Pèrsic, Gorgan, Hama, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Hamdànides, Herat, Hit, Homs, Iemen, Ifríqiya, Ikhxídides, Imam, Iraq, ..., Isfahan, Ismaïlisme, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jannabites, Jàwhar as-Siqil·lí, Kaba, Kufa, La Meca, Maarat an-Numan, Mahdia, Mardawidj ibn Ziyar, Marw al-Rudh, Maymana, Musafírides, Nasr II ibn Àhmad, Oman, Pèrsia, Pedra Negra, Província de Fars, Província de Ghur, Qatif, Ramla, Salamiyya, Samànides, Samsam-ad-Dawla, Sawad, Síria, Segle IX, Segle X, Tabaristan, Talukan, Transoxiana, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Uqàylides, Wasit, Xabaixiyya, Xiisme, Yafúrida, Zakarawayh ibn Mihrawayh, Ziyàrides, 1051, 1067, 1068, 1076, 22 de desembre, 875, 899, 902, 903, 904, 905, 906, 907, 909, 912, 913, 914, 915, 916, 917, 918, 919, 923, 924, 927, 928, 930, 931, 934, 939, 943, 944, 945, 951, 956, 964, 969, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 984, 985, 988, 992. Ampliar l'índex (90 més) »
Abdan
Abdan ibn ar-Ràbit (m. el 899) fou un daï dels càrmates del sud d'Iraq.
Nou!!: Càrmates і Abdan · Veure més »
Abu-Saïd al-Jannabí
Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.
Nou!!: Càrmates і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »
Abu-Tàhir al-Jannabí
Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.
Nou!!: Càrmates і Abu-Tàhir al-Jannabí · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Càrmates і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Càrmates і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Càrmates і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: Càrmates і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Càrmates і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Nou!!: Càrmates і Al-Mútadid · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Càrmates і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Càrmates і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Càrmates і Alamut · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Càrmates і Alep · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Càrmates і Ascaló · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Càrmates і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Càrmates і Azerbaidjan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Càrmates і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Càrmates і Baalbek · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Càrmates і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Càrmates і Bahrain · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Càrmates і Banu Kalb · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Càrmates і Banu l-Jarrah · Veure més »
Banu l-Muntafik
Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.
Nou!!: Càrmates і Banu l-Muntafik · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Càrmates і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Càrmates і Buwàyhides · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Càrmates і Califat · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Càrmates і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Càrmates і Califat Fatimita · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Càrmates і Daï · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Càrmates і Damasc · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Càrmates і Daylamites · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Càrmates і Dinastia · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Càrmates і Djustànides · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Càrmates і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Càrmates і El Caire · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Càrmates і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Càrmates і Gharjistan · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Càrmates і Golf Pèrsic · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Càrmates і Gorgan · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Càrmates і Hama · Veure més »
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.
Nou!!: Càrmates і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Càrmates і Hamdànides · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Càrmates і Herat · Veure més »
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Nou!!: Càrmates і Hit · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Càrmates і Homs · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Càrmates і Iemen · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Càrmates і Ifríqiya · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Càrmates і Ikhxídides · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Càrmates і Imam · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Càrmates і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Càrmates і Isfahan · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Càrmates і Ismaïlisme · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Càrmates і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Nou!!: Càrmates і Jannabites · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Càrmates і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Nou!!: Càrmates і Kaba · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Càrmates і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Càrmates і La Meca · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Càrmates і Maarat an-Numan · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Càrmates і Mahdia · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Càrmates і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Marw al-Rudh
Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.
Nou!!: Càrmates і Marw al-Rudh · Veure més »
Maymana
Maymana, Meymaneh o Maimana és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Faryab i del districte de Maymana, situada a a 877 metres d'altura a l'antic llit del riu Qeysar.
Nou!!: Càrmates і Maymana · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Càrmates і Musafírides · Veure més »
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Nou!!: Càrmates і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Càrmates і Oman · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Càrmates і Pèrsia · Veure més »
Pedra Negra
La ''Pedra Negra'' La Pedra Negra (en àrab الحجر الأسود, al-ḥajar al-aswad) és una relíquia molt important dins del món musulmà.
Nou!!: Càrmates і Pedra Negra · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Càrmates і Província de Fars · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Càrmates і Província de Ghur · Veure més »
Qatif
Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.
Nou!!: Càrmates і Qatif · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Càrmates і Ramla · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Càrmates і Salamiyya · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Càrmates і Samànides · Veure més »
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Nou!!: Càrmates і Samsam-ad-Dawla · Veure més »
Sawad
Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.
Nou!!: Càrmates і Sawad · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Càrmates і Síria · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Càrmates і Segle IX · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Càrmates і Segle X · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Càrmates і Tabaristan · Veure més »
Talukan
Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.
Nou!!: Càrmates і Talukan · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Càrmates і Transoxiana · Veure més »
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Nou!!: Càrmates і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Càrmates і Uqàylides · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Càrmates і Wasit · Veure més »
Xabaixiyya
Els Xabaixiyya foren una secta extremista càrmata de Bàssora i Bahrain.
Nou!!: Càrmates і Xabaixiyya · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Càrmates і Xiisme · Veure més »
Yafúrida
Els yafúrides o Banu Yàfur, o yufírides o Banu Yúfir —en àrab بنو يعفر, Banū Yaʿfur o Banū Yuʿfir—, també anomenats hiwàlides, foren una dinastia que va governar al Iemen entre 847 i 998, contemporanis del primer principat zaydita a Zabid.
Nou!!: Càrmates і Yafúrida · Veure més »
Zakarawayh ibn Mihrawayh
Zakarawayh ibn Mihrawayh —— (mort el 907) fou un dels primers ''daïs'' (missioners) ismaïlites a l'Iraq.
Nou!!: Càrmates і Zakarawayh ibn Mihrawayh · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Càrmates і Ziyàrides · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 1051 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 1068 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 1076 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càrmates і 22 de desembre · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 875 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 899 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Càrmates і 902 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 903 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 904 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 905 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 906 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 907 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 909 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 912 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 913 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 914 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 915 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 916 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 917 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 918 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 919 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 924 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 928 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 931 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 934 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 939 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 943 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 944 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Càrmates і 945 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 951 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 956 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 964 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 976 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Càrmates і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 978 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 984 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 985 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Càrmates і 988 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Càrmates і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Càrmata, Càrmata de Bahrein, Dinastia càrmata de Bahrein.
