Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: ABC-Clio, Alexandre I de Rússia, Anglaterra, Àustria, Batalla de Leipzig, Batalla de Waterloo, Bèlgica, Bormio, Casa de Borbó-Parma, Catedral de Sant Esteve de Viena, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Confederació Germànica, Dalmàcia, Dinamarca, Dinastia Bonaparte, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Lucca, Ducat de Parma, Elba (illa), Eslovènia, Espanya, Europa, França, Francesc I d'Àustria, Frísia Oriental, Frederic August I de Saxònia, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic Guillem III de Prússia, Ginebra, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Posen, Guerra del Francès, Hannover, Hildesheim, Holstein-Gottorp, Il·lustració, Imperi Austríac, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Jever, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Leopold I de Bèlgica, Ligúria, Lingen, Llista de reis de Sardenya, Lluís XVI de França, Ludwig van Beethoven, Luxemburg, Malta, Maria Lluïsa d'Àustria, ..., Mònaco, Mülhausen, Monarquia absoluta, Napoleó Bonaparte, Navegació interior, Neuchâtel, Oldenburg, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Polònia, Prússia, Primer Imperi Francès, Principat de Lieja, Províncies Il·líriques, Rússia, Regió d'Ístria, Regne d'Holanda, Regne de Hannover, Regne de Prússia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Saxònia, Regne Llombardovènet, Regne Unit, Regne Unit dels Països Baixos, República de Gènova, República de Lucca, Revolució belga, Revolució de 1848, Robert Stewart (vescomte de Castlereagh), Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Simfonia núm. 7 (Beethoven), Sisena Coalició, Suècia, Suïssa, Toruń, Tractat de Chaumont, Tractat de París (1814), Tractat de París (1815), Tràfic de persones, Valais, Valtellina, Viena, Vormärz, Wilhelm von Humboldt, 1 d'octubre, 1 de març, 1812, 1814, 1815, 1819, 25 de març, 4 d'octubre, 9 de juny. Ampliar l'índex (54 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Congrés de Viena і ABC-Clio · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Congrés de Viena і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Congrés de Viena і Anglaterra · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Congrés de Viena і Àustria · Veure més »
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Nou!!: Congrés de Viena і Batalla de Leipzig · Veure més »
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Nou!!: Congrés de Viena і Batalla de Waterloo · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Congrés de Viena і Bèlgica · Veure més »
Bormio
Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio.
Nou!!: Congrés de Viena і Bormio · Veure més »
Casa de Borbó-Parma
Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.
Nou!!: Congrés de Viena і Casa de Borbó-Parma · Veure més »
Catedral de Sant Esteve de Viena
La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.
Nou!!: Congrés de Viena і Catedral de Sant Esteve de Viena · Veure més »
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Nou!!: Congrés de Viena і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Nou!!: Congrés de Viena і Confederació Germànica · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Congrés de Viena і Dalmàcia · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Congrés de Viena і Dinamarca · Veure més »
Dinastia Bonaparte
La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.
Nou!!: Congrés de Viena і Dinastia Bonaparte · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Congrés de Viena і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Lucca
El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.
Nou!!: Congrés de Viena і Ducat de Lucca · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Congrés de Viena і Ducat de Parma · Veure més »
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Nou!!: Congrés de Viena і Elba (illa) · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Congrés de Viena і Eslovènia · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Congrés de Viena і Espanya · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Congrés de Viena і Europa · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Congrés de Viena і França · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Congrés de Viena і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Frísia Oriental
Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.
Nou!!: Congrés de Viena і Frísia Oriental · Veure més »
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Nou!!: Congrés de Viena і Frederic August I de Saxònia · Veure més »
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Nou!!: Congrés de Viena і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Nou!!: Congrés de Viena і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Congrés de Viena і Ginebra · Veure més »
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Nou!!: Congrés de Viena і Govern dels cent dies · Veure més »
Gran Ducat de Posen
El Gran Ducat de Posen (en polonès: Wielkie Księstwo Poznańskie; en alemany: Großherzogtum Posen) va ser una província autònoma del regne de Prússia a les terres poloneses coneguda de forma comuna com la Gran Polònia entre els anys 1815 i 1848.
Nou!!: Congrés de Viena і Gran Ducat de Posen · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Congrés de Viena і Guerra del Francès · Veure més »
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Nou!!: Congrés de Viena і Hannover · Veure més »
Hildesheim
Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió.
Nou!!: Congrés de Viena і Hildesheim · Veure més »
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Nou!!: Congrés de Viena і Holstein-Gottorp · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Congrés de Viena і Il·lustració · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Congrés de Viena і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Congrés de Viena і Imperi Rus · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Congrés de Viena і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Jever
Jever és una ciutat d'Alemanya capital del districte de Friesland a la Baixa Saxònia.
Nou!!: Congrés de Viena і Jever · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Congrés de Viena і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Leopold I de Bèlgica
Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.
Nou!!: Congrés de Viena і Leopold I de Bèlgica · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Congrés de Viena і Ligúria · Veure més »
Lingen
Lingen és una ciutat a la Baixa Saxònia, Alemanya.
Nou!!: Congrés de Viena і Lingen · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Congrés de Viena і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Congrés de Viena і Lluís XVI de França · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Congrés de Viena і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Congrés de Viena і Luxemburg · Veure més »
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Nou!!: Congrés de Viena і Malta · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Congrés de Viena і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Nou!!: Congrés de Viena і Mònaco · Veure més »
Mülhausen
Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Congrés de Viena і Mülhausen · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Congrés de Viena і Monarquia absoluta · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Congrés de Viena і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Navegació interior
La navegació interior, en contraposició amb la navegació que es realitza en els mars i oceans, es desenvolupa en les cursos d'aigues interiors dels continents, ja siguin naturals, com és el cas de rius i llacs, o artificials, com els canals navegables; o la navegació que es porta a terme en una via natural (canals) que es forma per la distribució de les diferents illes en els arxipèlags o altres formacions geogràfiques en l'aigua.
Nou!!: Congrés de Viena і Navegació interior · Veure més »
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Nou!!: Congrés de Viena і Neuchâtel · Veure més »
Oldenburg
Per a uns altres usos, vegeu Oldenburg (desambigüació). Oldenburg és una ciutat de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Nou!!: Congrés de Viena і Oldenburg · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Congrés de Viena і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Congrés de Viena і Països Baixos austríacs · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Congrés de Viena і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Congrés de Viena і Prússia · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Congrés de Viena і Primer Imperi Francès · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Congrés de Viena і Principat de Lieja · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Congrés de Viena і Províncies Il·líriques · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Congrés de Viena і Rússia · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Congrés de Viena і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne d'Holanda · Veure més »
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne de Hannover · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Congrés de Viena і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne de Saxònia · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne Unit · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Congrés de Viena і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Congrés de Viena і República de Gènova · Veure més »
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Nou!!: Congrés de Viena і República de Lucca · Veure més »
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Nou!!: Congrés de Viena і Revolució belga · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Congrés de Viena і Revolució de 1848 · Veure més »
Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.
Nou!!: Congrés de Viena і Robert Stewart (vescomte de Castlereagh) · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Congrés de Viena і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Congrés de Viena і Santa Aliança · Veure més »
Simfonia núm. 7 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Congrés de Viena і Simfonia núm. 7 (Beethoven) · Veure més »
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Nou!!: Congrés de Viena і Sisena Coalició · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Congrés de Viena і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Congrés de Viena і Suïssa · Veure més »
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Nou!!: Congrés de Viena і Toruń · Veure més »
Tractat de Chaumont
Els Acords de Chaumont (o Tractat de Chaumont), van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març.
Nou!!: Congrés de Viena і Tractat de Chaumont · Veure més »
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Nou!!: Congrés de Viena і Tractat de París (1814) · Veure més »
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Congrés de Viena і Tractat de París (1815) · Veure més »
Tràfic de persones
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa.
Nou!!: Congrés de Viena і Tràfic de persones · Veure més »
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Nou!!: Congrés de Viena і Valais · Veure més »
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Congrés de Viena і Valtellina · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Congrés de Viena і Viena · Veure més »
Vormärz
Theodor Hosemann, ''Pobresa al Vormärz''. Obra de 1840. Vormärz (pronúncia en alemany: ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848.
Nou!!: Congrés de Viena і Vormärz · Veure més »
Wilhelm von Humboldt
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.
Nou!!: Congrés de Viena і Wilhelm von Humboldt · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Congrés de Viena і 1 d'octubre · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Congrés de Viena і 1 de març · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Congrés de Viena і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Congrés de Viena і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Congrés de Viena і 1815 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Congrés de Viena і 1819 · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Congrés de Viena і 25 de març · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Congrés de Viena і 4 d'octubre · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Congrés de Viena і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conferència de Viena, Congres de Viena, Congrés de Viena de 1815.
