Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Adige, Alexandre I de Rússia, Àustria, Batalla d'Austerlitz, Berlín, Bremen, Cambridge University Press, Ciutadella de Magúncia, Ciutat Lliure de Lübeck, Confederació Alemanya del Nord, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Dècada del 1840, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Limburg, Ducat de Nassau, Electorat de Hessen, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Frankfurt del Main, Frederic Guillem IV de Prússia, Gran Ducat de Baden, Gran ducat de Hessen i del Rin, Guerra Austroprussiana, Guerra dels Ducats, Guillem I de Prússia, Hamburg, Hohenzollern-Sigmaringen, Holstein-Gottorp, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Invasió francesa de Rússia, Joan d'Àustria (comte de Meran), Klaipėda, Liechtenstein, Lied der Deutschen, Luxemburg, Mosa, Nacionalisme alemany, Napoleó Bonaparte, Otto von Bismarck, Pangermanisme, Pau de Praga (1866), Petit Belt, Prússia, Primera Guerra de Schleswig, Princeton University Press, Principat de Lippe, ..., Regne de Baviera, Regne de Hannover, Regne de Prússia, Regne de Saxònia, Regne de Württemberg, Revolució de 1848, Revolució Industrial, Sacre Imperi Romanogermànic, Schaumburg-Lippe, Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Transició demogràfica, Unió Duanera del Nord d'Alemanya, Unificació alemanya, Viena, 1806, 1814, 1815, 1829, 1834, 1848, 1866, 23 d'agost. Ampliar l'índex (23 més) »
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Confederació Germànica і Adige · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Confederació Germànica і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Confederació Germànica і Àustria · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Confederació Germànica і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Confederació Germànica і Berlín · Veure més »
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Confederació Germànica і Bremen · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Confederació Germànica і Cambridge University Press · Veure més »
Ciutadella de Magúncia
La Ciutadella de Magúncia o Zitadelle Mainz és una fortalesa de traça italiana construïda el 1660 a Magúncia i que formava part de la fortalesa de Magúncia.
Nou!!: Confederació Germànica і Ciutadella de Magúncia · Veure més »
Ciutat Lliure de Lübeck
Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Nou!!: Confederació Germànica і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Nou!!: Confederació Germànica і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Nou!!: Confederació Germànica і Confederació del Rin · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Confederació Germànica і Congrés de Viena · Veure més »
Dècada del 1840
Formalment, la dècada del 1840 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1840 fins al 31 de desembre de 1849.
Nou!!: Confederació Germànica і Dècada del 1840 · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Confederació Germànica і Dinamarca · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Confederació Germànica і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Confederació Germànica і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Nou!!: Confederació Germànica і Ducat de Nassau · Veure més »
Electorat de Hessen
L'Electorat de Hessen fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des que el landgraviat de Hessen-Kassel fou elevat a l'estatus d'electorat per Napoleó l'any 1803.
Nou!!: Confederació Germànica і Electorat de Hessen · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Confederació Germànica і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Confederació Germànica і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Confederació Germànica і Frankfurt del Main · Veure més »
Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.
Nou!!: Confederació Germànica і Frederic Guillem IV de Prússia · Veure més »
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Nou!!: Confederació Germànica і Gran Ducat de Baden · Veure més »
Gran ducat de Hessen i del Rin
El gran ducat de Hessen i del Rin va ser un antic estat vassall del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual territori d'Alemanya, i plenament independent des de 1806.
Nou!!: Confederació Germànica і Gran ducat de Hessen i del Rin · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Confederació Germànica і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Nou!!: Confederació Germànica і Guerra dels Ducats · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Confederació Germànica і Guillem I de Prússia · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Confederació Germànica і Hamburg · Veure més »
Hohenzollern-Sigmaringen
Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Confederació Germànica і Hohenzollern-Sigmaringen · Veure més »
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Nou!!: Confederació Germànica і Holstein-Gottorp · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Confederació Germànica і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Joan d'Àustria (comte de Meran)
Joan d'Àustria (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1782 - Graz el dia 11 de maig de 1859) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Confederació Germànica і Joan d'Àustria (comte de Meran) · Veure més »
Klaipėda
El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.
Nou!!: Confederació Germànica і Klaipėda · Veure més »
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Nou!!: Confederació Germànica і Liechtenstein · Veure més »
Lied der Deutschen
Els tres rius i els estrets danesos esmentats a la cançó com a límits d'Alemanya en les direccions cardinals, dibuixats sobre les fronteres de la Confederació Germànica i l'àrea lingüística de l'alemany abans de 1939 Les mateixes fites sobre les fronteres actuals i l'actual àrea lingüística de l'alemany. Noteu que tots quatre queden fora de l'actual República Federal d'Alemanya. Das Lied der Deutschen (La cançó dels alemanys) o das Deutschlandlied (La cançó d'Alemanya) és l'himne nacional d'Alemanya, la lletra del qual fou escrita per August Heinrich Hoffmann von Fallersleben el 1841 amb música de Joseph Haydn.
Nou!!: Confederació Germànica і Lied der Deutschen · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Confederació Germànica і Luxemburg · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Confederació Germànica і Mosa · Veure més »
Nacionalisme alemany
El ''Reichsadler'' o àliga imperial de l'escut d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, datat del 1304. Avui en dia anomenat ''Bundeswappen'' (escut federal), és un dels símbols de l'Estat alemany i de la nació alemanya. El nacionalisme alemany (en alemany: Deutscher Nationalismus o Deutschnationalismus) és el nacionalisme referent als alemanys i al context de la cultura alemanya.
Nou!!: Confederació Germànica і Nacionalisme alemany · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Confederació Germànica і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Nou!!: Confederació Germànica і Otto von Bismarck · Veure més »
Pangermanisme
Atles dels parlants de llengua alemanya segons el cens del 1910. El Pangermanisme (del grec pān-, tot, i Germania) és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya).
Nou!!: Confederació Germànica і Pangermanisme · Veure més »
Pau de Praga (1866)
La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol, va posar fi a la Guerra Austro-prussiana.
Nou!!: Confederació Germànica і Pau de Praga (1866) · Veure més »
Petit Belt
Mapa que mostra els estrets de Dinamarca El Petit Belt (Lillebælt en danès) és un estret de Dinamarca situat entre la península de Jutlàndia i l'illa de Fiònia.
Nou!!: Confederació Germànica і Petit Belt · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Confederació Germànica і Prússia · Veure més »
Primera Guerra de Schleswig
La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.
Nou!!: Confederació Germànica і Primera Guerra de Schleswig · Veure més »
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Confederació Germànica і Princeton University Press · Veure més »
Principat de Lippe
Castell principesc de Lippe en Detmold. Lippe (més tard Lippe-Detmold) fou un estat independent alemany.
Nou!!: Confederació Germànica і Principat de Lippe · Veure més »
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Baviera · Veure més »
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Hannover · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Saxònia · Veure més »
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Württemberg · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Confederació Germànica і Revolució de 1848 · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Confederació Germànica і Revolució Industrial · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Confederació Germànica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Schaumburg-Lippe
Schaumburg-Lippe va ser un estat alemany que va deixar d'existir el 1946.
Nou!!: Confederació Germànica і Schaumburg-Lippe · Veure més »
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Nou!!: Confederació Germànica і Tractat de París (1814) · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Confederació Germànica і Tractat de Pressburg · Veure més »
Transició demogràfica
La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens.
Nou!!: Confederació Germànica і Transició demogràfica · Veure més »
Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.
Nou!!: Confederació Germànica і Unió Duanera del Nord d'Alemanya · Veure més »
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Nou!!: Confederació Germànica і Unificació alemanya · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Confederació Germànica і Viena · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Confederació Germànica і 1806 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Confederació Germànica і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Confederació Germànica і 1815 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Confederació Germànica і 1829 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Confederació Germànica і 1834 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Confederació Germànica і 1848 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació Germànica і 1866 · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Confederació Germànica і 23 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Confederació Alemanya, Confederació alemanya, Confederació germànica.
