Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Antiga Grècia, Apàtrida, Aristòtil, Aristocràcia, Burgesia, Ciutadania múltiple, Ciutadania romana, Ciutat estat, Comú medieval, Costum, Declaració Universal dels Drets Humans, Democràcia representativa, Document d'identitat, Dret, Dret internacional, Drets, Drets civils, Drets econòmics, socials i culturals, Edat mitjana, Egipte, Esclavitud, Estat sobirà, Giorgio Agamben, Guilda, Histoire de la sexualité, Homo sacer, Igualtat davant la llei, Imperi Romà, Islam, Legislació, Metec, Michel Foucault, Nació, Nacionalitat, No-ciutadans (Letònia), Noblesa, Patrici (classe romana), Públic, Persona, Plebs, Poble (política), Privilegi, Qatar, Renaixement, Republicanisme, Revolució Francesa, Súbdit, Soló.
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Ciutadania і Antiga Grècia · Veure més »
Apàtrida
Certificat de renúncia a la nacionalitat estatunidenca expedida per l'ambaixada dels Estats Units a Asunción (Paraguai), segons el qual el signant no en posseïa cap altra i va esdevenir apàtrida. Apàtrida (del llatí patria) és aquella persona que no té pàtria.
Nou!!: Ciutadania і Apàtrida · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ciutadania і Aristòtil · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Ciutadania і Aristocràcia · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Ciutadania і Burgesia · Veure més »
Ciutadania múltiple
Els països en verd permeten la ciutadania múltiple i els que estan en vermell no. En gris estan els països dels quals no existeix informació. En molts països la situació és més complicada que un "Si" o un "No". La ciutadania múltiple és l'estatus d'una persona que és considerada ciutadana segons les lleis de més d'un estat independent.
Nou!!: Ciutadania і Ciutadania múltiple · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Ciutadania і Ciutadania romana · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Ciutadania і Ciutat estat · Veure més »
Comú medieval
En l'edat mitjana, un comú podia ser.
Nou!!: Ciutadania і Comú medieval · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Ciutadania і Costum · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Ciutadania і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Democràcia representativa
tipo.
Nou!!: Ciutadania і Democràcia representativa · Veure més »
Document d'identitat
Carnet d'identitat de França Carnet d'identitat (''Personalausweis'') d'Alemanya Un document d'identitat és un carnet emès per una autoritat administrativa competent per identificar de forma personal els ciutadans d'un estat.
Nou!!: Ciutadania і Document d'identitat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Ciutadania і Dret · Veure més »
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Nou!!: Ciutadania і Dret internacional · Veure més »
Drets
Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.
Nou!!: Ciutadania і Drets · Veure més »
Drets civils
Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.
Nou!!: Ciutadania і Drets civils · Veure més »
Drets econòmics, socials i culturals
Els drets econòmics, socials i culturals són una part dels drets humans, classificats per Karel Vasak en la segona generació.
Nou!!: Ciutadania і Drets econòmics, socials i culturals · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ciutadania і Edat mitjana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ciutadania і Egipte · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Ciutadania і Esclavitud · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Ciutadania і Estat sobirà · Veure més »
Giorgio Agamben
Giorgio Agamben (Roma, 1942) és un filòsof italià, àmpliament considerat un dels pensadors més rellevants de la filosofia contemporània.
Nou!!: Ciutadania і Giorgio Agamben · Veure més »
Guilda
Guilda (de l'antic neerlandès gilde) és una corporació de mercaders o comerciants, la seva forma habitual d'associació durant la Baixa edat mitjana (segles XI al XV).
Nou!!: Ciutadania і Guilda · Veure més »
Histoire de la sexualité
Histoire de la sexualité (literalment en català: "Història de la sexualitat") és un estudi en tres toms sobre la sexualitat en el món occidental, escrit pel filòsof i historiador francès Michel Foucault.
Nou!!: Ciutadania і Histoire de la sexualité · Veure més »
Homo sacer
Homo sacer (expressió llatina que significa «home sagrat») és un estatus que prové del dret romà arcaic: es tracta d'una persona que és exclosa, a qui qualsevol pot matar sense que es consideri homicidi (qui occidit parricidi no damnatur), però que no pot ésser l'objecte d'un sacrifici humà en el marc d'una cerimònia religiosa (neque fas est eum immolari).
Nou!!: Ciutadania і Homo sacer · Veure més »
Igualtat davant la llei
La igualtat davant la llei és un principi de dret que fa part dels drets humans que assegura que la llei s'aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació exercida per raó de sexe, raça, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.
Nou!!: Ciutadania і Igualtat davant la llei · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ciutadania і Imperi Romà · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ciutadania і Islam · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Ciutadania і Legislació · Veure més »
Metec
Metec (en grec antic μέτοικος) era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i a d'altres estats grecs, especialment en les ciutats dedicades al comerç.
Nou!!: Ciutadania і Metec · Veure més »
Michel Foucault
Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.
Nou!!: Ciutadania і Michel Foucault · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Ciutadania і Nació · Veure més »
Nacionalitat
La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.
Nou!!: Ciutadania і Nacionalitat · Veure més »
No-ciutadans (Letònia)
Escut de Letònia Els No-ciutadans són persones de Letònia que no tenen la ciutadania d'aquest país ni de cap altre, però que gaudeixen de certs drets d'acord amb la llei letona, com l'emissió d'un passaport especial.
Nou!!: Ciutadania і No-ciutadans (Letònia) · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Ciutadania і Noblesa · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Ciutadania і Patrici (classe romana) · Veure més »
Públic
* Públic o espectador, gent que assisteix a un esdeveniment.
Nou!!: Ciutadania і Públic · Veure més »
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Nou!!: Ciutadania і Persona · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Ciutadania і Plebs · Veure més »
Poble (política)
Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació.
Nou!!: Ciutadania і Poble (política) · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Ciutadania і Privilegi · Veure més »
Qatar
Qatar, oficialment l'Estat de Qatar, és un estat de l'Orient Mitjà, que ocupa la petita península de Qatar a la costa nord-est de la península Aràbiga.
Nou!!: Ciutadania і Qatar · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Ciutadania і Renaixement · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: Ciutadania і Republicanisme · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Ciutadania і Revolució Francesa · Veure més »
Súbdit
Súbdit és una paraula que deriva del llatí subdĭtus que és el participi passiu de subdĕre "sotmetre") s'identifica durant l'edat mitjana i l'Antic Règim amb la condició social del tercer estat (plebeus, el poble o el comú), com en los terme anglesos commoner ("comú" o "comuner" -l'expressió castellana) i commons (representada a la House of Commons -"cambra del comuns"-), l'alemany untertan (que implica subordinació -unter-), o el francès roturier (del lletí ruptarius, "el que romp (conrea) la terra"). A Jean Bodin la condició de ciutadà equival a la de súbdit de l'Estat, atorgant a la lleialtat deguda pel ciutadà un rang de tret nacional. La condició de súbdit s'empra, a partir de la Revolució francesa, en oposició amb la de ciutadà (citoyen); la condició de "ciutadà" implicava la participació en la sobirania nacional.
Nou!!: Ciutadania і Súbdit · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Ciutadania і Soló · Veure més »
