Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Ajuntament de Barcelona, Ampit, Anarquisme, Apel·les Mestres i Oñós, Art públic de Barcelona, Balustre, Barcelona, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Bronze, Carreu, Cornisa, Diego Abad de Santillán, Enrique Tierno Galván, Estats Units d'Amèrica, Estàtua de la Llibertat, Eudald Canivell i Masbernat, Ferro forjat, Filantropia, Francesc Carreras i Candi, Francmaçoneria, Frederic Rahola i Trèmols, Fuster, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jònic, Joaquim Miret i Sans, Josep Lluís Pellicer i Fenyé, Josep Maria Vallès i Ribot, Manuel Fuxà i Leal, Marbre, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Mestre d'obres, Motllura, Moviment obrer, Passeig de Sant Joan, Pedra de Montjuïc, Permòdol, Ramon-Enric Bassegoda i Amigó, Rossend Arús i Arderiu, Tríglif, Valentí Almirall i Llozer, Víctor Balaguer i Cirera.
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Ampit
Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Ampit · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Anarquisme · Veure més »
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Art públic de Barcelona · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Balustre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Barcelona · Veure més »
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Bronze · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Carreu · Veure més »
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Cornisa · Veure més »
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Diego Abad de Santillán · Veure més »
Enrique Tierno Galván
Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un jurista, escriptor, catedràtic i polític espanyol, que va ser alcalde de Madrid entre 1979 i 1986.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Enrique Tierno Galván · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estàtua de la Llibertat
L'estàtua de la Llibertat o "Llibertat enllumenant el món" (en anglès: "statue of Liberty" i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Estàtua de la Llibertat · Veure més »
Eudald Canivell i Masbernat
Eudald Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell, (Barcelona, 26 de novembre de 1858Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - ibídem, 2 d'abril de 1928) fou un dibuixant, impressor i tipògraf, a més de bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Eudald Canivell i Masbernat · Veure més »
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Ferro forjat · Veure més »
Filantropia
En 2006, Polònia va celebrar el seu quart aniversari de ''Creative Commons'' com a part de l'esdeveniment "Processat": un mercat artístic amb reciclatge i el treball dels joves dissenyadors a la fàbrica de l'antiga fàbrica òptica estatal. A l'estand es distribueixen regals d'aniversari: els visitants del mercat podrien copiar un CD de música disponible sota les llicències de CC de franc i, a continuació, crear la seva pròpia portada. La filantropia és l'amor del gènere humà i tot el que a la humanitat respecta, particularment, en la seva forma positiva i constructiva, expressat en l'ajuda als altres sense que necessàriament es requereixi un bescanvi o cap interès en una resposta.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Filantropia · Veure més »
Francesc Carreras i Candi
va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Francesc Carreras i Candi · Veure més »
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Francmaçoneria · Veure més »
Frederic Rahola i Trèmols
Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, Alt Empordà, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919) fou un economista i polític català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Frederic Rahola i Trèmols · Veure més »
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Fuster · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Jònic · Veure més »
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Joaquim Miret i Sans · Veure més »
Josep Lluís Pellicer i Fenyé
Josep Lluís Pellicer i Fenyé (Barcelona, 20 de maig de 1842 - 14 de juny de 1901) fou un dibuixant i pintor català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Josep Lluís Pellicer i Fenyé · Veure més »
Josep Maria Vallès i Ribot
Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911) fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Josep Maria Vallès i Ribot · Veure més »
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Marbre · Veure més »
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Maria Aurèlia Capmany i Farnés · Veure més »
Mestre d'obres
Mestre d'obres L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Mestre d'obres · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Motllura · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Moviment obrer · Veure més »
Passeig de Sant Joan
El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Passeig de Sant Joan · Veure més »
Pedra de Montjuïc
La pedra de Montjuïc és un gres quarsític del Miocè superior explotat a diverses pedreres de Montjuïc des de l'època romana fins a la meitat del.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Pedra de Montjuïc · Veure més »
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Permòdol · Veure més »
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6 d'octubre de 1856Bassegoda i Nonell 1996 — Barcelona, 22 d'abril de 1921Franquesa i Gomis 1921) fou un metge i poeta català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Ramon-Enric Bassegoda i Amigó · Veure més »
Rossend Arús i Arderiu
Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 16 de juliol de 1844 - Barcelona 22 d'agost de 1891) fou un periodista, dramaturg i maçó català, de tendència republicana federal catalanista.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Rossend Arús i Arderiu · Veure més »
Tríglif
El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Tríglif · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Biblioteca Pública Arús і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Redirigeix aquí:
Biblioteca Arús, Casa Rossend Arús, Edifici d'habitatges al passeig Sant Joan, 26, Edifici d'habitatges al passeig Sant Joan, 26 (Barcelona).
