Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alins, Aljub, Almudèver, Alt Aragó, Ametller, Aragó, Aragonès, Arbust, Arnau Mir de Tost, Arquivolta, Art romànic, Ase, Ath-Thaghr al-Alà, Automòbil, Baells, Balaguer, Barbastre, Barranc, Bartomeu apòstol, Benavarri, Boix comú, Buñero, Cabra, Calahorra, Calamocha, Camporrells, Carrasca, Carrer, Castellà, Català, Català ribagorçà, Cebrià de Cartago, Cereal, Cleda, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Conill, Curs d'aigua, Edat mitjana, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Erosió, Estadella (Aragó), Estopanyà, Estruç comú, ..., Farigola, Felip V d'Espanya, Fonts (Osca), Fraga, Franja de Ponent, Furs, Futbol, Futbolí, Gimcana, Glaç, Gos, Guineu, Guinyot, Hispània, Hivern, Il·lusionisme, Islam, Jaume el Conqueridor, Joan Coromines i Vigneaux, Jota, Karaoke, L'Aïnsa, Llatí, Llebre, Lleida, Llengües cèltiques, Llitera, Mas, Mesquita, Molí, Mona de Pasqua, Montcada (llinatge), Montmagastre, Montsó, Moro, Nen, Ninot, Ocells, Olivera, Oreneta, Pascual Madoz Ibáñez, Patatera, Peralta de la Sal, Peralta i Calassanç, Perdiu xerra, Pere el d'Osca, Plaça, Poble (localitat), Porc, Pou de glaç, Prepirineus, Província d'Osca, Prudenci, Quilòmetre, Ral espanyol, Ràtzia, Revista (gènere teatral), Ribagorça, Romaní (planta), Salina, Sant Cebrià, Santa Maria d'Alaó, Sanui, Sarinyena, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XX, Senglar, Serra de la Corrodella, Serralada, Solsona, Sosa (riu), Toponímia, Truita d'ous, Vila, Vinya, 1102, 1103, 17 de setembre, 24 d'agost. Ampliar l'índex (80 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Alfons el Benigne · Veure més »
Alins
Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Alins · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Aljub · Veure més »
Almudèver
Almudèver (en aragonès: Almudébar, en castellà Almudévar, oficialment Almudévar-Almudébar) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Almudèver · Veure més »
Alt Aragó
L'Alt Aragó és la zona septentrional d'Aragó, sovint és equivalent al de província d'Osca, encara que per alguns n'és només la part pirinenca o prepirinenca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Alt Aragó · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ametller · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Aragonès · Veure més »
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Arbust · Veure més »
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Arnau Mir de Tost · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Arquivolta · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Art romànic · Veure més »
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ase · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Automòbil · Veure més »
Baells
Baells és un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Baells · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Balaguer · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Barbastre · Veure més »
Barranc
Imatge des de l'interior d'un barranc Barranc del Castellet (Tous, País Valencià) En geomorfologia un barranc és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sòl, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondària i amplada.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Barranc · Veure més »
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Bartomeu apòstol · Veure més »
Benavarri
Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi espanyol homònim de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Benavarri · Veure més »
Boix comú
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Boix comú · Veure més »
Buñero
El Buñero és una muntanya de 1.109 metres a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Buñero · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Cabra · Veure més »
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Calahorra · Veure més »
Calamocha
Calamocha (antigament en català Calamotxa) és una vila de la província de Terol, a l'Aragó, enquadrada a la comarca de Jiloca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Calamocha · Veure més »
Camporrells
Camporrells és un municipi situat a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Camporrells · Veure més »
Carrasca
Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Carrasca · Veure més »
Carrer
El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Carrer · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Català · Veure més »
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Català ribagorçà · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Cebrià de Cartago · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Cereal · Veure més »
Cleda
dreta Cleda, pleta, quintana, mallada o clos és una porció de terreny (camp o prat) delimitada amb un mur o barrera feta amb pedres o amb troncs, dins la qual pastura el bestiar al camp o a la muntanya (o per evitar que hi entri).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Cleda · Veure més »
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Conill · Veure més »
Curs d'aigua
Un curs d'aigua és el lloc per on corren les aigües.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Curs d'aigua · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Edat mitjana · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Erosió · Veure més »
Estadella (Aragó)
Estadella (en aragonès i castellà, Estadilla) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Estadella (Aragó) · Veure més »
Estopanyà
Estopanyà (Estopiñán del Castillo en castellà) és una vila i municipi de la Ribagorça.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Estopanyà · Veure més »
Estruç comú
Ou d'estruç L'estruç comú (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gros.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Estruç comú · Veure més »
Farigola
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Farigola · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fonts (Osca)
Fonts (en aragonès Fonz) és un municipi d'Aragó de la província d'Osca, a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Fonts (Osca) · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Fraga · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Franja de Ponent · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Furs · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Futbol · Veure més »
Futbolí
200px El futbolí (calc del castellà) o futbol de taula és un joc de taula que reprodueix un camp de futbol amb les seves porteries, els seus marcadors, els seus 22 futbolistes fixats a 8 barres movibles (4 per banda, amb els corresponents mànecs) i un nombre variable de pilotes (boles).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Futbolí · Veure més »
Gimcana
Traçat d'una gimcana organitzada als EUA Una gimcana és una cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Gimcana · Veure més »
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Glaç · Veure més »
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Gos · Veure més »
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Guineu · Veure més »
Guinyot
Diferents cartes de la baralla espanyola. El guinyot és un joc de cartes similar al tuti i a la brisca, al seu torn emparentats amb les diverses variants de la bríscola jugada a Itàlia.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Guinyot · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Hispània · Veure més »
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Hivern · Veure més »
Il·lusionisme
Anikó Bűvész, il·lusionista hongaresa. Pòster promocional del mag estatunidenc Howard Thurston. Lil·lusionisme, també anomenat màgia o prestidigitació, és l'art d'entretenir el públic mitjançant il·lusions misterioses i sorprenents (trucs), que creen en el públic la percepció que s'ha produït quelcom d'impossible, talment com si l'artista tingués poders màgics o sobrenaturals.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Il·lusionisme · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Islam · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Jota
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. Vídeo de jota valenciana a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya a Calella VídeoMaxRes La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tot Espanya i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Jota · Veure més »
Karaoke
Karaoke en un pub d'Irlanda El karaoke (en japonès: カラオケ; de kara, «buit» i ōkesutora, «orquestra») és una forma de cantar en playback seguint la lletra de la cançó impresa sobre una pantalla, cosa que permet que el cantant no necessita que una orquestra estigui present per a cantar.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Karaoke · Veure més »
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і L'Aïnsa · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Llatí · Veure més »
Llebre
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Llebre · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Lleida · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Llengües cèltiques · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Llitera · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Mas · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Mesquita · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Molí · Veure més »
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Mona de Pasqua · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Montcada (llinatge) · Veure més »
Montmagastre
Montmagastre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Montmagastre · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Montsó · Veure més »
Moro
* Membre de grups humans diversos.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Moro · Veure més »
Nen
Una nena. La Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Nen · Veure més »
Ninot
japonès Un ninot és una figura, de drap, de plàstic o d'altres materials, que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ninot · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ocells · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Olivera · Veure més »
Oreneta
L'oreneta comuna Rev.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Oreneta · Veure més »
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Patatera · Veure més »
Peralta de la Sal
Peralta de la Sal és una població de la província d'Osca (Aragó) pertanyent al municipi de Peralta i Calassanç a la comarca de Llitera.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Peralta de la Sal · Veure més »
Peralta i Calassanç
Peralta i Calassanç és un municipi de la comarca de la Llitera format pel reagrupament municipal de Peralta de la Sal i Calassanç.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Peralta i Calassanç · Veure més »
Perdiu xerra
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Perdiu xerra · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Pere el d'Osca · Veure més »
Plaça
Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Plaça · Veure més »
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Poble (localitat) · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Porc · Veure més »
Pou de glaç
Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Pou de glaç · Veure més »
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Prepirineus · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Província d'Osca · Veure més »
Prudenci
p.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Prudenci · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Quilòmetre · Veure més »
Ral espanyol
ral de plata colonial espanyol encunyat a la casa de la moneda de Potosí, Alt Perú (actual Bolívia) el 1768. Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ral espanyol · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ràtzia · Veure més »
Revista (gènere teatral)
Espectacle de revista a Argentina, en 2009 La revista és un espectacle teatral de caràcter frívol en el qual s'alternen números dialogats amb musicals.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Revista (gènere teatral) · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Ribagorça · Veure més »
Romaní (planta)
''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Romaní (planta) · Veure més »
Salina
Salines d'Eivissa Salines a la badia de San FranciscoUna salina és un establiment que disposa de les instal·lacions adequades per a obtenir sal a partir de l'evaporació de l'aigua de mar o d'altres indrets amb aigües salines, o a partir de l'extracció de la sal gemma d'una mina o un jaciment.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Salina · Veure més »
Sant Cebrià
* Hagiografies.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Sant Cebrià · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Calassanç (Osca) і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Sanui
L'antic municipi de Sanui s'uní el 1969 amb el d'Alins de Llitera.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Sanui · Veure més »
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Sarinyena · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Segle XVII · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Segle XVIII · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Segle XX · Veure més »
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Senglar · Veure més »
Serra de la Corrodella
La serra de la Corrodella(Carrodilla en castellà) està situada entre les comarques del Somontano de Barbastre i la Llitera, des de la ribera del Cinca, el congost d'Olvena (riu Éssera) i la serra d'Estada, l'extrem occidental al riu Guart, la part oriental.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Serra de la Corrodella · Veure més »
Serralada
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Serralada · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Solsona · Veure més »
Sosa (riu)
La Sosa és un riu aragonès que neix a la Llitera, format per la unió de la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui concretament a la serra de la Corrodella i travessa les localitats de Peralta i Calassanç, on hi ha un afluent, Sanui i Alins, l'Almúnia de Sant Joan, Sant Esteve i Montsó, lloc on es converteix en un afluent del Cinca.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Sosa (riu) · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Toponímia · Veure més »
Truita d'ous
Truita d'ou Una truita d'ous, truita, truitada, truita caragolada o ous en truita i ous caragolats és un plat que es prepara deixatant (sacsejant) els ous (rovell i clara) i posteriorment fregint amb poc oli el líquid que en resulta.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Truita d'ous · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Vila · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Calassanç (Osca) і Vinya · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Calassanç (Osca) і 1102 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Calassanç (Osca) і 1103 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Calassanç (Osca) і 17 de setembre · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Calassanç (Osca) і 24 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Calasanz, Calassanç (Llitera), Calassanç (Peralta i Calassanç).
