Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Abu-Kalijar, Ahwaz, Al-Mutí (abbàssida), Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Bahà-ad-Dawla, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bàssora, Buwàyhides, Diyà-ad-Dawla, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Fadlawayh, Fakhr-ad-Dawla, Fúlad-Sutun, Gaznèvides, Hamadan, Imad-ad-Dawla, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Isfahan, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Dawla, Jibal, Kakúyides, Kirman, Kurds, Majd-ad-Dawla, Malik al-Aziz, Malik al-Rahim, Mar Càspia, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Muixàrrif-ad-Dawla, Pèrsia, Província de Fars, Qawam-ad-Dawla, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Samà-ad-Dawla, Samsam-ad-Dawla, Seljúcides de Kirman, Sultan-ad-Dawla, Taj-ad-Dawla, Toghril Beg I, Xabanqara, Xams-ad-Dawla, Xàraf-ad-Dawla, ..., Xiisme, 1055, 1056, 945, 946, 981. Ampliar l'índex (6 més) »
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Kalijar · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Buwàyhides і Ahwaz · Veure més »
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mutí (abbàssida) · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Buwàyhides і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Buwàyhides і Bagdad · Veure més »
Bahà-ad-Dawla
Bahà-ad-Dawla forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Buwàyhides і Bahà-ad-Dawla · Veure més »
Bahà-ad-Dawla (búyida)
Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.
Nou!!: Buwàyhides і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Buwàyhides і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Buwàyhides і Buwàyhides · Veure més »
Diyà-ad-Dawla
Diyà-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Baix Iraq o Bàssora per un temps vers 983-985.
Nou!!: Buwàyhides і Diyà-ad-Dawla · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Buwàyhides і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Buwàyhides і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Nou!!: Buwàyhides і Fadlawayh · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Fúlad-Sutun
Abu Mansur Fulad Sutun (+ 1062) fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort.
Nou!!: Buwàyhides і Fúlad-Sutun · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Buwàyhides і Gaznèvides · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Buwàyhides і Hamadan · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Buwàyhides і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Buwàyhides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Buwàyhides і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Buwàyhides і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Buwàyhides і Isfahan · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Buwàyhides і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jalal-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.
Nou!!: Buwàyhides і Jalal-ad-Dawla · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Buwàyhides і Jibal · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Buwàyhides і Kakúyides · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Buwàyhides і Kirman · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Buwàyhides і Kurds · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Buwàyhides і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Malik al-Aziz
Abu-Mansur Khusraw Firuz al-Màlik al-Aziz (1017-1049) fou un príncep buwàyhida, fill de Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Malik al-Aziz · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Malik al-Rahim · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Buwàyhides і Mar Càspia · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Buwàyhides і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Buwàyhides і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Muixàrrif-ad-Dawla
Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).
Nou!!: Buwàyhides і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Buwàyhides і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Buwàyhides і Província de Fars · Veure més »
Qawam-ad-Dawla
Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla (abril de 1000 – octubre/novembre de 1028) fou emir buwàyhida de Kirman (1012–1028).
Nou!!: Buwàyhides і Qawam-ad-Dawla · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Buwàyhides і Rayy · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Buwàyhides і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samà-ad-Dawla
Samà-ad-Dawla fou emir buwàyhida de Hamadan, fill i successor de Xams-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Samà-ad-Dawla · Veure més »
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Samsam-ad-Dawla · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Buwàyhides і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Sultan-ad-Dawla
Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).
Nou!!: Buwàyhides і Sultan-ad-Dawla · Veure més »
Taj-ad-Dawla
Taj-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985.
Nou!!: Buwàyhides і Taj-ad-Dawla · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Buwàyhides і Toghril Beg I · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Buwàyhides і Xabanqara · Veure més »
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Nou!!: Buwàyhides і Xams-ad-Dawla · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla
Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.
Nou!!: Buwàyhides і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Buwàyhides і Xiisme · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Buwàyhides і 1055 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Buwàyhides і 1056 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Buwàyhides і 945 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Buwàyhides і 946 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Buwàyhides і 981 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Buides, Buwayh, Buwàyhida, Búya, Búyida, Búyides.
