Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Amazics

Índex Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

171 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Abdalwadites, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Administració provincial romana, Aglàbides, Ahaggar, Algèria, Amazic, Antoní Pius, Ateisme, August, Aurès, Àfrica, Àfrica del Nord, Bagaudes, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu Midrar, Barghawata, Bèlgica, Berber (desambiguació), Bizacena, Bugia (Algèria), Burkina Faso, Cabília, Cabila, Cabilenc, Cabilencs, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cartago, Casablanca, Còmmode, Còrdova, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cirenaica, Cirene, Colònies al món antic, Colonització grega, Cossetània Edicions, Cristianisme, Dècada del 760, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Dinastia marínida, Dinastia XXII d'Egipte, ..., Djerid, Djurdjura, Domicià, Donatisme, Egipte, Espanya, Etnònim, Euràsia, Fenicis, Fes, Firm (usurpador segle IV), França, Garamants, Gètuls, Gerba, Gildó, Gomeres, Hadrià, Hàfsida, Ibadisme, Ifríqiya, Islam, Israel, Jabal Nafusa, Judaisme, Justinià I, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Kosayla, Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí, Kutama, Líbia, Libu, Llengües afroasiàtiques, Llengües semítiques, Maclis, Magrib, Mali, Mallorca, Marràqueix, Marroc, Masmuda, Massesils, Massils, Matmata, Maures, Mauretània, Mauritània, Maysara, Màzics, Miknasa (tribu), Mohammed VI, Mzab, Nakur, Nasamons, Níger, Númides, Nil, Nouakchott, Oasi de Siwa, Omeies, Ouarsenis, Països Baixos, Púnics, Prehistòria, Regne de Numídia, Regne Vàndal, Rif, Rifenys, Rustúmida, Sadrata, Sahel, Sanhadja, Sàhara, Síria, Serralada de l'Atles, Sigilmasa, Siwi, Sufrites, Sunnisme, Tacfarines, Tàriq ibn Ziyad, Tiaret, Tlemcen, Tripolitana, Tuàregs, Tunísia, Txad, Uqba ibn Nafi, Vàndals, Yússuf ibn Taixfín, Zab, Zírida, Zenaga, Zenetes, Zuwarah, 1070, 1086, 1147, 1167, 1269, 1995, 28 de maig, 372, 375, 398, 531, 642, 643, 670, 703, 740, 741, 756, 800, 908, 909, 943, 947, 973. Ampliar l'índex (121 més) »

Abd-al-Mumin ibn Alí

Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.

Nou!!: Amazics і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Bulugguín

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d. 1095), fou el quart i darrer emir zírida de la taifa de Granada (1073 - 1090).

Nou!!: Amazics і Abd-Al·lah ibn Bulugguín · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: Amazics і Abdalwadites · Veure més »

Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí

Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.

Nou!!: Amazics і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Amazics і Administració provincial romana · Veure més »

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Amazics і Aglàbides · Veure més »

Ahaggar

Situació. LAhaggar (Idurar n Uhaggar; tr) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.

Nou!!: Amazics і Ahaggar · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Algèria · Veure més »

Amazic

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.

Nou!!: Amazics і Amazic · Veure més »

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Nou!!: Amazics і Antoní Pius · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Amazics і Ateisme · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Amazics і August · Veure més »

Aurès

Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.

Nou!!: Amazics і Aurès · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Amazics і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Amazics і Àfrica del Nord · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Amazics і Bagaudes · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).

Nou!!: Amazics і Banu Ghàniya · Veure més »

Banu Hammad

Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.

Nou!!: Amazics і Banu Hammad · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.

Nou!!: Amazics і Banu Hilal · Veure més »

Banu Ifran

Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.

Nou!!: Amazics і Banu Ifran · Veure més »

Banu Midrar

Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.

Nou!!: Amazics і Banu Midrar · Veure més »

Barghawata

Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.

Nou!!: Amazics і Barghawata · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Amazics і Bèlgica · Veure més »

Berber (desambiguació)

* Berbers, un poble també conegut com a amazic.

Nou!!: Amazics і Berber (desambiguació) · Veure més »

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Nou!!: Amazics і Bizacena · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: Amazics і Bugia (Algèria) · Veure més »

Burkina Faso

Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la part superior del riu Volta.

Nou!!: Amazics і Burkina Faso · Veure més »

Cabília

Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.

Nou!!: Amazics і Cabília · Veure més »

Cabila

Una cabila (de l'àrab, ‘tribu’, ‘llinatge’, ‘nissaga’, plural) és una agrupació d'un nombre important de gent, els membres de la qual es consideren sorgits d'un ancestre comú.

Nou!!: Amazics і Cabila · Veure més »

Cabilenc

El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes. Percentatge de parlants de cabilenc El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer l'amazic com a llengua nacional A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.

Nou!!: Amazics і Cabilenc · Veure més »

Cabilencs

Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.

Nou!!: Amazics і Cabilencs · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Amazics і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Amazics і Califat Fatimita · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Amazics і Cartago · Veure més »

Casablanca

Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.

Nou!!: Amazics і Casablanca · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Amazics і Còmmode · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Amazics і Còrdova · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Amazics і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Amazics і Cirenaica · Veure més »

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Nou!!: Amazics і Cirene · Veure més »

Colònies al món antic

Rutes comercials fenícies Les colònies al món antic eren ciutats estat fundades per una ciutat mare (la seva "metròpoli"").

Nou!!: Amazics і Colònies al món antic · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Amazics і Colonització grega · Veure més »

Cossetània Edicions

Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.

Nou!!: Amazics і Cossetània Edicions · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Amazics і Cristianisme · Veure més »

Dècada del 760

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і Dècada del 760 · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Amazics і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Amazics і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Amazics і Dinastia Idríssida · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Amazics і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia XXII d'Egipte

Osorkon I. Louvre. La dinastia XXII transcorre de c. 945-715 aC, durant el Tercer Període Intermedi.

Nou!!: Amazics і Dinastia XXII d'Egipte · Veure més »

Djerid

El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.

Nou!!: Amazics і Djerid · Veure més »

Djurdjura

Djurdjura o Jurjura és una cadena muntanyosa a la Cabília (Algèria).

Nou!!: Amazics і Djurdjura · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Amazics і Domicià · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.

Nou!!: Amazics і Donatisme · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Amazics і Egipte · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Amazics і Espanya · Veure més »

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Nou!!: Amazics і Etnònim · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Amazics і Euràsia · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Amazics і Fenicis · Veure més »

Fes

Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Amazics і Fes · Veure més »

Firm (usurpador segle IV)

Firm va ser un noble romà africà, usurpador del tron imperial sota Valentinià I. Era fill del príncep amazic Nubel, que havia obtingut molt de poder com a general romà i era un cristià ric.

Nou!!: Amazics і Firm (usurpador segle IV) · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Amazics і França · Veure més »

Garamants

Els garamants a l'any 600 Els garamants (Garamantes, Γαραμάντες; probablement de l'amazic, ‘ciutats’) foren un antic poble sedentari del desert de llengua amaziga, que vivia a l'est dels gètuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.

Nou!!: Amazics і Garamants · Veure més »

Gètuls

Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.

Nou!!: Amazics і Gètuls · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Amazics і Gerba · Veure més »

Gildó

Gildó (en llatí Gildo, de vegades Gildon) va ser un cap amazic del darrer període de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Amazics і Gildó · Veure més »

Gomeres

Els gomeres, en singular gomera o gumera o gomara (sing.) són una tribu amaziga masmuda.

Nou!!: Amazics і Gomeres · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Amazics і Hadrià · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Amazics і Hàfsida · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Amazics і Ibadisme · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Amazics і Ifríqiya · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Amazics і Islam · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Amazics і Israel · Veure més »

Jabal Nafusa

La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.

Nou!!: Amazics і Jabal Nafusa · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Amazics і Judaisme · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Amazics і Justinià I · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Amazics і Kairuan · Veure més »

Kàhina

La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.

Nou!!: Amazics і Kàhina · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Amazics і Kharigisme · Veure més »

Kosayla

Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.

Nou!!: Amazics і Kosayla · Veure més »

Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí

Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí fou un militar àrab de la tribu qays enviat pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Màlik (724-743) al Magrib la primavera del 741 per tal de venjar la derrota a la batalla dels Nobles (Ghàzwat al-àixraf) que els havien causat els rebels amazics manats per Khàlid ibn Hamid (o Humayd) az-Zanatí, successor del gran cap amazic Maysara.

Nou!!: Amazics і Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí · Veure més »

Kutama

Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.

Nou!!: Amazics і Kutama · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Líbia · Veure més »

Libu

libi en la tomba de Seti I Els libu, o també lebu (en jeroglífic egipci: Libu, transliterat rbw) és el nom que rebien les tribus amazigues a l'oest del Nil a les fonts egípcies del temps de l'Imperi Nou, i principalment del període ramèssida.

Nou!!: Amazics і Libu · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Amazics і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Amazics і Llengües semítiques · Veure més »

Maclis

Els maclis (Machlyes, Μάχλυες) foren un poble libi de la regió de la Bizacena, a la vora del riu Tritó i separats pel llac Tritònide del poble dels lotòfags, però que com aquests menjaven flors de lotus.

Nou!!: Amazics і Maclis · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Amazics і Magrib · Veure més »

Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.

Nou!!: Amazics і Mali · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Amazics і Mallorca · Veure més »

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Nou!!: Amazics і Marràqueix · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Marroc · Veure més »

Masmuda

Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.

Nou!!: Amazics і Masmuda · Veure més »

Massesils

Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.

Nou!!: Amazics і Massesils · Veure més »

Massils

Numídia al voltant del 220 aC Els massils (Massyli, també anomenats mesulis) eren una tribu númida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.

Nou!!: Amazics і Massils · Veure més »

Matmata

Matmata (o, ‘Matmata l'Antiga’) és un poble de Tunísia en la governació de Gabès, situat uns 35 km al sud-oest de Gabès.

Nou!!: Amazics і Matmata · Veure més »

Maures

Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.

Nou!!: Amazics і Maures · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: Amazics і Mauretània · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Mauritània · Veure més »

Maysara

Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.

Nou!!: Amazics і Maysara · Veure més »

Màzics

Màzics (Mazices, Μάζικες, per bé que llur nom ofereix gran nombre de variants) fou un etnònim usat recurrentment pels autors clàssics al llarg de tota l'antiguitat per referir-se a un o diversos pobles indígenes del nord d'Àfrica, raonablement de llengua i cultura amaziga, el qual té la particularitat de coincidir amb l'endònim que actualment utilitzen els mateixos amazics per referir-se a si mateixos, amazic, etnònim manllevat pel català i moltes altres llengües europees.

Nou!!: Amazics і Màzics · Veure més »

Miknasa (tribu)

Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.

Nou!!: Amazics і Miknasa (tribu) · Veure més »

Mohammed VI

Mohammed VI (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) és l'actual rei del Marroc.

Nou!!: Amazics і Mohammed VI · Veure més »

Mzab

Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.

Nou!!: Amazics і Mzab · Veure més »

Nakur

Nakur o Nukur (o) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida.

Nou!!: Amazics і Nakur · Veure més »

Nasamons

Els Nasamons (Nasamones) van ser un poble amazic del nord d'Àfrica que apareix a les fonts al llarg de tota l'antiguitat clàssica com a habitants de les terres de l'interior de la Cirenaica i dels Sirtes, com també a l'entorn d'Augila.

Nou!!: Amazics і Nasamons · Veure més »

Níger

El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.

Nou!!: Amazics і Níger · Veure més »

Númides

Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.

Nou!!: Amazics і Númides · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Nil · Veure més »

Nouakchott

Vista aèria. Nouakchott (‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània.

Nou!!: Amazics і Nouakchott · Veure més »

Oasi de Siwa

L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.

Nou!!: Amazics і Oasi de Siwa · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Amazics і Omeies · Veure més »

Ouarsenis

LOuarsenis (literalment ‘res de més alt’;, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria.

Nou!!: Amazics і Ouarsenis · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Amazics і Països Baixos · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Amazics і Púnics · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Amazics і Prehistòria · Veure més »

Regne de Numídia

La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.

Nou!!: Amazics і Regne de Numídia · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Amazics і Regne Vàndal · Veure més »

Rif

El Rif és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.

Nou!!: Amazics і Rif · Veure més »

Rifenys

Els rifenys (àrab marroquí: o) són un grup humà amazic del nord del Marroc.

Nou!!: Amazics і Rifenys · Veure més »

Rustúmida

La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.

Nou!!: Amazics і Rustúmida · Veure més »

Sadrata

Sadrata fou una població d'Algèria fundada pel darrer imam rustúmida el 909 a 8 km al sud-oest de Ouargla, després que els fatimites van destruir el principat de Tahert (Tahart, Tiaret).

Nou!!: Amazics і Sadrata · Veure més »

Sahel

Ubicació del Sahel africà El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida.

Nou!!: Amazics і Sahel · Veure més »

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Nou!!: Amazics і Sanhadja · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Amazics і Sàhara · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Amazics і Síria · Veure més »

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Nou!!: Amazics і Serralada de l'Atles · Veure més »

Sigilmasa

Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.

Nou!!: Amazics і Sigilmasa · Veure més »

Siwi

The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.

Nou!!: Amazics і Siwi · Veure més »

Sufrites

Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.

Nou!!: Amazics і Sufrites · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Amazics і Sunnisme · Veure més »

Tacfarines

o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.

Nou!!: Amazics і Tacfarines · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Amazics і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Tiaret

Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.

Nou!!: Amazics і Tiaret · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Amazics і Tlemcen · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Amazics і Tripolitana · Veure més »

Tuàregs

Un tuàreg del desert d'Algèria Els tuàregs (del terme amazic twareg arabitzat pels beduïns en twaraq, plural de targi, nisba de Targa, que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic que habita al desert del Sàhara; parlen llengües tuàregs, dins de la família lingüística amaziga i tenen el seu propi alfabet, el tifinagh.

Nou!!: Amazics і Tuàregs · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Amazics і Tunísia · Veure més »

Txad

La República del Txad o, senzillament, el Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.

Nou!!: Amazics і Txad · Veure més »

Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Nou!!: Amazics і Uqba ibn Nafi · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Amazics і Vàndals · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Amazics і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Amazics і Zab · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Amazics і Zírida · Veure més »

Zenaga

El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua amaziga parlada entre Mederdra i la costa de l'oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal.

Nou!!: Amazics і Zenaga · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Amazics і Zenetes · Veure més »

Zuwarah

Zuara o Zuwarah és una localitat de Líbia, capital del districte d'An Nuqat al Khams.

Nou!!: Amazics і Zuwarah · Veure més »

1070

El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 1070 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 1086 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 1147 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 1167 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 1269 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Amazics і 1995 · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Amazics і 28 de maig · Veure més »

372

El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 372 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 375 · Veure més »

398

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 398 · Veure més »

531

El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 531 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 642 · Veure més »

643

El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 643 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 670 · Veure més »

703

El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 703 · Veure més »

740

El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 740 · Veure més »

741

El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 741 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 756 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 800 · Veure més »

908

El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 908 · Veure més »

909

El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 909 · Veure més »

943

El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Amazics і 943 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 947 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Amazics і 973 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Amazigues, Barbaresc, Barbarescos, Barbarescs, Berbers, Cultura bereber, Ètnia berber.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »