Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Arquebisbat de Bar, Bar (comerç), Bar (el Pont de Bar), Bar (Montenegro), Bar (riu), Bar (unitat), Bar-le-Duc, Bar-sur-Aube, Bloc Aragonès, Ducat de Bar, Principat de Bar, Teobald de Bar, Violant de Bar.
Arquebisbat de Bar
Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bar і Arquebisbat de Bar · Veure més »
Bar (comerç)
Un bar de Suïssa. Un bar (paraula anglesa que vol dir "barra") és un establiment comercial on se serveixen begudes (alcohòliques o no) i aperitius, generalment pel consum immediat en el mateix establiment, en un servei de barra, i opcionalment també en taules.
Nou!!: Bar і Bar (comerç) · Veure més »
Bar (el Pont de Bar)
Bar vist des de Lles de Cerdanya Bar és un poble agregat del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), que es troba a mitja vessant d'un contrafort situat a la banda nord de la Serra del Cadí, a 1.181 metres d'altitud.
Nou!!: Bar і Bar (el Pont de Bar) · Veure més »
Bar (Montenegro)
Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.
Nou!!: Bar і Bar (Montenegro) · Veure més »
Bar (riu)
El Bar és un riu francès de 61,7 km que neix a Buzancy i que es desemboca al Mosa a Vrigne-Meuse.
Nou!!: Bar і Bar (riu) · Veure més »
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Nou!!: Bar і Bar (unitat) · Veure més »
Bar-le-Duc
Bar-le-Duc és una localitat i comuna de l'est de França, situada al departament del Mosa, a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bar і Bar-le-Duc · Veure més »
Bar-sur-Aube
Bar-sur-Aube és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bar і Bar-sur-Aube · Veure més »
Bloc Aragonès
El Bloc Aragonès (BAR), Bloque Aragonés en castellà, és un partit polític aragonesista de centre polític, transversal i regeneracionista.
Nou!!: Bar і Bloc Aragonès · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bar і Ducat de Bar · Veure més »
Principat de Bar
Bar fou un estat feudatari protegit, vassall del maharaja de Jodhpur, regit per la dinastia rajput rathor del clan udawat.
Nou!!: Bar і Principat de Bar · Veure més »
Teobald de Bar
Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.
Nou!!: Bar і Teobald de Bar · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Bar і Violant de Bar · Veure més »
