Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Accadi, Alexandre el Gran, Assíria, Assurbanipal, Babilònia, Bíblia, Benjamí de Tudela, Berós, Berlín, Borsippa, Captiveri babiloni, Cir II el Gran, Clitarc (historiador), Ctèsies, Ctèsies de Cnidos, Dilbat, Diodor de Sicília, Elam, Enki, Esagila, Escriptura cuneïforme, Esteve de Bizanci, Estrabó, Etemenanki, Eufrates, Foroneu, George Rawlinson, Hammurabi, Hel·lànic de Mitilene, Heròdot, Hilla, Hitites, Imperi Accadi, Imperi Aquemènida, Imperi Neoassiri, Imperi Neobabilònic, Inscripció de Behistun, Iraq, Ixtar, Jardins penjants de Babilònia, Jordi Sincel·le, Kix, Kutha, Mapa babilònic del món, Marad, Marc Aureli, Marduk, Mari (Mesopotàmia), Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen, Mesopotàmia, ..., Museu de Pèrgam, Nabopolassar, Nabu, Nabucodonosor II, Nínive, Nippur, Període hel·lenístic, Porta d'Ixtar, Procopi de Gaza, Quint Curci Ruf, Robert Koldewey, Sargon d'Accad, Sargon II, Segle XXIII aC, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Set meravelles del món antic, Sippar, Sumer, Tel, Temple de Salomó, Tercera dinastia d'Ur, Torre de Babel, Uruk, Zigurat, 1811, 1818, 412, 460, 917. Ampliar l'índex (30 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Accadi · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Alexandre el Gran · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Assíria · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Assurbanipal · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Babilònia · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Bíblia · Veure més »
Benjamí de Tudela
Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Benjamí de Tudela · Veure més »
Berós
Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Berós · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Berlín · Veure més »
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Borsippa · Veure més »
Captiveri babiloni
Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Captiveri babiloni · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Cir II el Gran · Veure més »
Clitarc (historiador)
Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un historiador grec fill del també historiador Dinó, segons Plini el Vell.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Clitarc (historiador) · Veure més »
Ctèsies
* Ctèsies de Cnidos, metge i historiador grec.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Ctèsies · Veure més »
Ctèsies de Cnidos
Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles i aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Ctèsies de Cnidos · Veure més »
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Dilbat · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Diodor de Sicília · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Elam · Veure més »
Enki
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea va ser una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Enki · Veure més »
Esagila
Esagila fou un dels temples de Babilònia, el seu nom, d'origen sumeri, significa "el que aixeca el cap".
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Esagila · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Estrabó · Veure més »
Etemenanki
Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al per la dinastia Caldea.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Etemenanki · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Eufrates · Veure més »
Foroneu
Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Foroneu · Veure més »
George Rawlinson
George Rawlinson (23 de novembre de 1812 - 6 d'octubre de 1902) fou un erudit, historiador i teòleg cristià britànic.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і George Rawlinson · Veure més »
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Hammurabi · Veure més »
Hel·lànic de Mitilene
Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Hel·lànic de Mitilene · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Heròdot · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Hilla · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Hitites · Veure més »
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Imperi Accadi · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Imperi Neoassiri · Veure més »
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Imperi Neobabilònic · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Inscripció de Behistun · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Iraq · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Ixtar · Veure més »
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »
Jordi Sincel·le
Jordi Sincel·leLa GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le».
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Jordi Sincel·le · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Kix · Veure més »
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Kutha · Veure més »
Mapa babilònic del món
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Mapa babilònic del món · Veure més »
Marad
Marad fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell Wannat es-Sadum o Tell as-Sadoum, Iraq). Estava situada a l'oest de la branca occidental de l'Eufrates superior, a l'oest de Nippur i al nord-oest de Kazallu i a 50 km al sud-est de Kish, a la riba de l'Arahtu. Fou establerta vers el 2700 aC. Va ser conquerida per Sargon I abans del 2330 aC. Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC sense èxit. El 2224 aC tenia per rei a Lipitili, un fill de Naramsin de Akkad. Després va seguir la història general de les ciutats sumeries. El ziggurat d'E-igi-kalama fou dedicat a Ninurta el deu de la terra i l'agricultura i a la deïtat tutelar Lugalmarada (o Lugal-Amarda) i fou construït pel fill de Naramsin. El jaciment arqueològic cobreix una àrea d'unes 124 hectàrees. Fou excavada per un equip de la universitat de Qādisiyyah dirigit per Naal Hannoon, el 1990, i el 2005 i 2007 per un equip de la mateix universitat dirigit per Abbas Al-Hussainy. la publicació de les dues darrers campanyes està en curs.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Marad · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Marc Aureli · Veure més »
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Marduk · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen
Maerten van Heemskerck o Marten Jacobsz Heemskerk van Veen (1 de juny de 1498 a Heemskerk– 1 d'octubre de 1574 a Haarlem) va ser un pintor neerlandès, gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Mesopotàmia · Veure més »
Museu de Pèrgam
Lleons en baix relleu a la Porta d'Ixtar El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) és un museu d'art d'Alemanya que pertany al grup museístic de l'Illa dels Museus, la qual agrupa diversos dels museus més representatius de la ciutat de Berlín.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Museu de Pèrgam · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Nabopolassar · Veure més »
Nabu
Escultura de bronze de Nabu a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Nabu (accadi: 𒀭𒀝; siríac: ܢܒܘ) va ser el deu mesopotami de la saviesa i de l'escriptura.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Nabu · Veure més »
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Nabucodonosor II · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Nínive · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Nippur · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Període hel·lenístic · Veure més »
Porta d'Ixtar
La porta d'Ixtar (en assiri:, transliterat: Darwaza Ištar, en àrab:بوابة عشتار) era una de les vuit portes d'accés a la ciutat interior de Babilònia.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Porta d'Ixtar · Veure més »
Procopi de Gaza
Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Procopi de Gaza · Veure més »
Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Quint Curci Ruf · Veure més »
Robert Koldewey
va ser un arqueòleg i arquitecte alemany, famós per les seves intervencions arqueològiques al començament del segle XX en els jaciments de l'antiga Babilònia, al territori de l'actual l'Iraq.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Robert Koldewey · Veure més »
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Sargon d'Accad · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Sargon II · Veure més »
Segle XXIII aC
El segle vint-i-tresè abans de Crist va començar l'1 de gener de l'any 2300 aC i finalitzà el 31 de desembre del 2201 aC.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Segle XXIII aC · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Selèucia del Tigris · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Set meravelles del món antic
s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic · Veure més »
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Sippar · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Sumer · Veure més »
Tel
Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005) Un tel, també escrit tall o tell (de l'àrab, dialectalment pronunciat tel o tel·l; en hebreu תל, tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Tel · Veure més »
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Temple de Salomó · Veure més »
Tercera dinastia d'Ur
Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur. La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Tercera dinastia d'Ur · Veure més »
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Torre de Babel · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Uruk · Veure més »
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і Zigurat · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Babilònia (ciutat) і 1811 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і 1818 · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і 412 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і 460 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia (ciutat) і 917 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bab-ili, Babil (Iraq), Babilim.
