Accés més ràpid que el navegador!
303 les relacions: Alexandre Angelico, Alexandre III (papa), André Vingt-Trois, Annuario Pontificio, Antic règim a França, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Sens, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Île de la Cité, Étienne Tempier, Barbe Avrillot, Basílica de Saint-Denis, Basílica menor, Batalla de Poitiers, Bernat de Claravall, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Blois, Bisbat de Chartres, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Créteil, Bisbat de Langres, Bisbat de Laon, Bisbat de Meaux, Bisbat de Nanterre, Bisbat de Pontoise, Bisbat de Saint-Denis, Bisbat de Soissons, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Troyes, Bisbat de Versalles, Capítol (catolicisme), Cardenal, Carles Martell, Carmelites descalces, Catedral, Catedral de Reims, Clodoveu I, Companyia de Jesús, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Comtat de Noyon, Comuna de París, Concili de Sàrdica, ..., Concordat del 1801, Congregació de l'Esperit Sant, Constitució civil del clergat, Dècada del 690, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dionís de París, Enric II de França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Esglésies Catòliques Orientals, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Fortunat, François Rabelais, Francs, Gal·licanisme, Gals, Gàl·lia Celta, Genoveva de París, Germà de París, Ginebra, Gregori de Tours, Gregori XV, Guerra dels Cent Anys, Hug de Xampanya, Hug I de França, Ignasi de Loiola, Illa de França, Jansenisme, Jean du Bellay, Jean Gerson, Jean-Sifrein Maury, Joan Pau II, Jornada Mundial de la Joventut 1997, Jornades de Juny, Jumièges, Khildebert I, La Madeleine-sur-Loing, La Sorbona, Landeric de París, Litúrgia, Llatí, Llista de reis de França, Lluís XV de França, Louis Antoine de Noailles, Maurice de Sully, Montmartre, Monumenta Germaniae Historica, Mosa, Napoleó Bonaparte, Notre-Dame de París, Oratori de Jesús, Panteó de París, Papa Esteve III, Papa Fabià, París, Parisis, Pèire de Marca, Pere Abelard, Pere Llombard, Primat (eclesiàstic), Província eclesiàstica, Quietisme, Remigi de Reims, Renaixement, Restauració francesa, Revolució Francesa, Rin, Ritu romà, Sacré Cœur, San Luigi dei Francesi, Sant Atanasi d'Alexandria, Sant patró, Santa Ampolla, Santa Seu, Sena (departament), Sena i Marne, Tomàs d'Aquino, Universitat, Vicenç de Paül, 1017, 1020, 1030, 1060, 1061, 1095, 1101, 1102, 1104, 1116, 1123, 1141, 1143, 1159, 1160, 1196, 1197, 1208, 1219, 1220, 1223, 1224, 1227, 1228, 1249, 1250, 1268, 1279, 1280, 1288, 1289, 1290, 1304, 1319, 1320, 1325, 1332, 1342, 1349, 1350, 1352, 1353, 1363, 1373, 1384, 1409, 1420, 1421, 1422, 1423, 1426, 1427, 1438, 1439, 1447, 1472, 1473, 1492, 1502, 1503, 1519, 1532, 1541, 1551, 1563, 1564, 1568, 1573, 1598, 1622, 1654, 1662, 1664, 1671, 1695, 1729, 1746, 1781, 1791, 1793, 1798, 1801, 1802, 1808, 1810, 1814, 1817, 1821, 1839, 1840, 1848, 1857, 1862, 1863, 1871, 1873, 1886, 1908, 1919, 1920, 1929, 1940, 1949, 1966, 1968, 1981, 2005, 2017, 250, 344, 346, 360, 376, 400, 405, 435, 511, 525, 533, 545, 550, 552, 555, 576, 591, 592, 601, 614, 625, 626, 627, 644, 647, 650, 653, 656, 663, 666, 680, 690, 692, 698, 724, 730, 757, 775, 795, 809, 811, 831, 832, 857, 858, 870, 871, 883, 884, 886, 911, 922, 926, 927, 935, 937, 941, 954, 979, 980, 987, 989, 991, 992. Ampliar l'índex (253 més) »
Alexandre Angelico
Alexandre Angelico (París, Regne de França, 16 d'octubre de 1736 - 20 d'octubre de 1821) fou un religiós i polític francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і Alexandre Angelico · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Arquebisbat de París і Alexandre III (papa) · Veure més »
André Vingt-Trois
André Armand Vingt-Trois (París, 7 de novembre de 1942) és un cardenal francès de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Arquebisbat de París і André Vingt-Trois · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Arquebisbat de París і Annuario Pontificio · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Arquebisbat de París і Antic règim a França · Veure més »
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Arquebisbat de París і Arxidiòcesi · Veure més »
Île de la Cité
Île de la Cité, vista des del pont de la Tournelle Lîle de la Cité és una illa situada enmig del Sena, al centre de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Île de la Cité · Veure més »
Étienne Tempier
Étienne Tempier (mort el 3 de setembre del 1279) fou bisbe de París a finals del.
Nou!!: Arquebisbat de París і Étienne Tempier · Veure més »
Barbe Avrillot
Barbe Jeanne Avrillot, esposa Pierre Acarie, i en religió Maria de l'Encarnació (París, 1 de febrer de 1566 - Pontoise, 18 d'abril de 1618) fou una noble francesa, fundadora d'un cercle de devoció i una de les primeres Carmelites Descalces de França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Barbe Avrillot · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Arquebisbat de París і Basílica menor · Veure més »
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Arquebisbat de París і Batalla de Poitiers · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bernat de Claravall · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat d'Arràs · Veure més »
Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes
El bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes (francès: Diocèse d'Évry-Corbeil-Essonnes, llatí: Dioecesis Evriensis-Corbiliensis-Exonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París. Al 2013 tenia 852.900 batejats sobre una població de 1.232.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michel Armand Alexis Jean Pansard.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Blois
L'ex palau episcopal de Blois, avui '' Hôtel de ville''. XII. Vendôme, fundada el 1033. El bisbat de Blois (francès: Diocèse de Blois, llatí: Dioecesis Blesensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Blois · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »
Bisbat de Créteil
El bisbat de Créteil (francès: Diocèse de Créteil, llatí: Dioecesis Christoliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Créteil · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Nanterre
El bisbat de Nanterre (francès: Diocèsede Nanterre, llatí: Dioecesis Nemptodurensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Nanterre · Veure més »
Bisbat de Pontoise
El bisbat de Pontoise (francès: Diocèse de Pontoise, llatí: Dioecesis Pontisarensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Pontoise · Veure més »
Bisbat de Saint-Denis
El bisbat de Saint-Denis (francès: Diocèse de Saint-Denis, llatí: Dioecesis Sancti Dionysii in Francia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Saint-Denis · Veure més »
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Soissons · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Troyes
La basílica de Sant Urbà de Troyes El bisbat de Troyes és una jurisdicció eclesiàstica de França a la Xampanya.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Troyes · Veure més »
Bisbat de Versalles
parròquia del palau reial; i als arxius parroquials s'han conservat les actes de bateig, matrimoni i de decés dels membres de la família reial. El bisbat de Versalles (francès: Diocèse de Versailles, llatí: Dioecesis Versaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Bisbat de Versalles · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Arquebisbat de París і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Arquebisbat de París і Cardenal · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Arquebisbat de París і Carles Martell · Veure més »
Carmelites descalces
Les Monges Carmelites Descalces (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum Discalceatarum) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant.
Nou!!: Arquebisbat de París і Carmelites descalces · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de París і Catedral · Veure més »
Catedral de Reims
La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.
Nou!!: Arquebisbat de París і Catedral de Reims · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Arquebisbat de París і Clodoveu I · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Arquebisbat de París і Companyia de Jesús · Veure més »
Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.
Nou!!: Arquebisbat de París і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »
Comtat de Noyon
El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Comtat de Noyon · Veure més »
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Comuna de París · Veure més »
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Nou!!: Arquebisbat de París і Concili de Sàrdica · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Arquebisbat de París і Concordat del 1801 · Veure més »
Congregació de l'Esperit Sant
La Congregació de l'Esperit Sant i del Sagrat Cor de Maria, en llatí Congregatio Sancti Spiritus sub tutela Immaculati Cordis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Nou!!: Arquebisbat de París і Congregació de l'Esperit Sant · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Arquebisbat de París і Constitució civil del clergat · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Arquebisbat de París і Dècada del 690 · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Arquebisbat de París і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Arquebisbat de París і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Arquebisbat de París і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dionís de París
Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Dionís de París · Veure més »
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Nou!!: Arquebisbat de París і Enric II de França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de París і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat de París і Església sufragània · Veure més »
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »
Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostòlica, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada a la caritat i l'assistència a necessitats. Les seves membres posposen al seu nom les sigles F.d.C.
Nou!!: Arquebisbat de París і Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Veure més »
Fortunat
* Atili Fortunat, escriptor en llatí del.
Nou!!: Arquebisbat de París і Fortunat · Veure més »
François Rabelais
François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і François Rabelais · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Francs · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Gal·licanisme · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Arquebisbat de París і Gals · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Arquebisbat de París і Gàl·lia Celta · Veure més »
Genoveva de París
Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Genoveva de París · Veure més »
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Germà de París · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Ginebra · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de París і Gregori de Tours · Veure més »
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Nou!!: Arquebisbat de París і Gregori XV · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Hug de Xampanya
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen.
Nou!!: Arquebisbat de París і Hug de Xampanya · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Arquebisbat de París і Hug I de França · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: Arquebisbat de París і Ignasi de Loiola · Veure més »
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Nou!!: Arquebisbat de París і Illa de França · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jansenisme · Veure més »
Jean du Bellay
Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jean du Bellay · Veure més »
Jean Gerson
Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jean Gerson · Veure més »
Jean-Sifrein Maury
Jean-Sifrein Maury (26 de juny de 1746 – 10 de maig de 1817) va ser un cardenal francès, arquebisbe de París i anterior bisbe de Montefiascone.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jean-Sifrein Maury · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Arquebisbat de París і Joan Pau II · Veure més »
Jornada Mundial de la Joventut 1997
La Jornada Mundial de la Joventut de 1997 (en francès, Journées mondiales de la jeunesse 1997) va tenir lloc del 19 al 24 d'agost de 1997 a París, França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jornada Mundial de la Joventut 1997 · Veure més »
Jornades de Juny
Barricada del juny de 1848 a la Rue Soufflot de París per Horace Vernet. Les Jornades de juny (de 1848) (les journées de Juin) va ser un aixecament popular organitzat pels treballadors de França des de 23 juny a 26 juny 1848.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jornades de Juny · Veure més »
Jumièges
Jumièges és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Nou!!: Arquebisbat de París і Jumièges · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Arquebisbat de París і Khildebert I · Veure més »
La Madeleine-sur-Loing
La Madeleine-sur-Loing és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77267.
Nou!!: Arquebisbat de París і La Madeleine-sur-Loing · Veure més »
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Nou!!: Arquebisbat de París і La Sorbona · Veure més »
Landeric de París
Landeric de París, en francès Landry (París?, s. VII - París, 656 o 661) fou un religiós franc, bisbe de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Landeric de París · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Arquebisbat de París і Litúrgia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat de París і Llatí · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Arquebisbat de París і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Arquebisbat de París і Lluís XV de França · Veure més »
Louis Antoine de Noailles
Louis-Antoine de Noailles (Castell de Peynières, Cros-de-Montvert, 27 de maig de 1651 – París, 4 de maig de 1729) va ser un prelat francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і Louis Antoine de Noailles · Veure més »
Maurice de Sully
Maurice de Sully (nascut entre el 1105 i el 1120, Sully-sur-Loire - † 1196, París) fou un religiós francès de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de París і Maurice de Sully · Veure més »
Montmartre
''Boulevard Montmartre.'' (1897), pintura de Camille Pissarro del bulevard que condueix a Montmartre vist des de la finestra de la seua habitació. Montmartre és un tossal de 130 m d'altitud, al nord de París situat al divuitè districte, una part del marge dret del riu Sena.
Nou!!: Arquebisbat de París і Montmartre · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Arquebisbat de París і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Arquebisbat de París і Mosa · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Notre-Dame de París
upright.
Nou!!: Arquebisbat de París і Notre-Dame de París · Veure més »
Oratori de Jesús
LOratori de Jesús i Maria Immaculada de França (en llatí Congregatio Oratorii Iesu et Mariae i en francès Oratoire de Jésus et Marie Immaculée) és una societat de vida apostòlica catòlica formada per sacerdots i laïcs que viuen en comunitat, sense vots religiosos.
Nou!!: Arquebisbat de París і Oratori de Jesús · Veure més »
Panteó de París
Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і Panteó de París · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Arquebisbat de París і Papa Esteve III · Veure més »
Papa Fabià
Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de París і Papa Fabià · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Arquebisbat de París і París · Veure més »
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Arquebisbat de París і Parisis · Veure més »
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Nou!!: Arquebisbat de París і Pèire de Marca · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Arquebisbat de París і Pere Abelard · Veure més »
Pere Llombard
Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.
Nou!!: Arquebisbat de París і Pere Llombard · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de París і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de París і Província eclesiàstica · Veure més »
Quietisme
El quietisme és el nom donat (especialment en la teologia de l'Església Catòlica Romana) a un conjunt de creences cristianes que van créixer popularment a França, Itàlia i Espanya durant els darrers anys 1670 i 1680, particularment associat amb els escrits de Miguel de Molinos (i posteriorment de François Malaval i de Madame Guyon), i que van ser condemnates com a heretgia pel papa Innocenci XI en la butlla Coelestis Pastor de 1687.
Nou!!: Arquebisbat de París і Quietisme · Veure més »
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de París і Remigi de Reims · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Arquebisbat de París і Renaixement · Veure més »
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Nou!!: Arquebisbat de París і Restauració francesa · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Arquebisbat de París і Revolució Francesa · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de París і Rin · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de París і Ritu romà · Veure més »
Sacré Cœur
El Sacré-Cœur és una basílica a dalt del turó de Montmartre (París, França).
Nou!!: Arquebisbat de París і Sacré Cœur · Veure més »
San Luigi dei Francesi
L'Església de Sant Lluís dels francesos, San Luigi dei Francesi en italià, és una de les esglésies de Roma (Itàlia).
Nou!!: Arquebisbat de París і San Luigi dei Francesi · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Arquebisbat de París і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Arquebisbat de París і Sant patró · Veure més »
Santa Ampolla
La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.
Nou!!: Arquebisbat de París і Santa Ampolla · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de París і Santa Seu · Veure més »
Sena (departament)
El departament del Sena i els seus 81 municipis tal com va ser entre 1929 i 1968 (la ciutat de París es va engrandir en diverses fases des de 1860 fins a 1929). Els colors mostren com el departament fou dividit el 1968 Escut del departament El departament del Sena fou un departament francès que fou suprimit l'1 de gener de 1968, com tot el departament del Sena i Oise en el qual estava enclavat, quan es va aplicar la llei del 10 de juliol de 1964, que va reorganitzar tota la regió parisenca.
Nou!!: Arquebisbat de París і Sena (departament) · Veure més »
Sena i Marne
Sena i Marne (77) (Seine-et-Marne) és un departament francès situat a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Arquebisbat de París і Sena i Marne · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de París і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Nou!!: Arquebisbat de París і Universitat · Veure més »
Vicenç de Paül
Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.
Nou!!: Arquebisbat de París і Vicenç de Paül · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1017 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1020 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1030 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1060 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1061 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1095 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1101 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1102 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1104 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1116 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1123 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1141 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1143 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1159 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1160 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1196 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1197 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1208 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1219 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1220 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1223 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1224 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1227 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1228 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1249 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1250 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1268 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1279 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1280 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1288 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1289 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1290 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1304 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1319 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1320 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1325 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1332 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1342 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1349 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1350 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1352 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1353 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1363 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1373 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1384 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1409 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1420 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1421 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1422 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1423 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1426 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1427 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1438 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1439 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1447 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1472 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1473 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1492 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1502 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1503 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1519 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1532 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1541 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1551 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1563 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1564 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1568 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1573 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1598 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1622 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1654 · Veure més »
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1662 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1664 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1671 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1695 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1729 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1746 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1781 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1791 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1793 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1798 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1802 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1810 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1814 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1821 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1840 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1848 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1857 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1863 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1871 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1873 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1886 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1908 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1920 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1929 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1940 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1949 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1966 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1968 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Arquebisbat de París і 1981 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 2005 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat de París і 2017 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 250 · Veure més »
344
El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 344 · Veure més »
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 346 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 360 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 376 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 400 · Veure més »
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 405 · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 435 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 511 · Veure més »
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 525 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 533 · Veure més »
545
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 545 · Veure més »
550
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 550 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 552 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 555 · Veure més »
576
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 576 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 591 · Veure més »
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 592 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 601 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 614 · Veure més »
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 625 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 626 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 627 · Veure més »
644
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 644 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 647 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 650 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 653 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 656 · Veure més »
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 663 · Veure més »
666
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 666 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 680 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 690 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 692 · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 698 · Veure més »
724
El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 724 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 730 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 757 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 775 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 795 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 809 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 811 · Veure més »
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 831 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 832 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 857 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 858 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 871 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 883 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 884 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 886 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 911 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Arquebisbat de París і 922 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 926 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 927 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 935 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 937 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 941 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 954 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 980 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 987 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de París і 989 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de París і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de París, Arxidiòcesi de París, Bisbe de Paris, Bisbe de París.
