Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Múntassir, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Alamut, Alauites, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amol, Banu Muhanna, Banu Mussa, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Daylam, Dinastia Idríssida, Dinastia sadita, Fàtima az-Zahrà, Filalí, Ghana, Hammudita, Harun ar-Raixid, Hassànides, Ibn Tabataba, Ibrahim ibn Abd-Al·lah, Idrís al-Àkbar, Iemen, Imam, Jàfar as-Sàdiq, Karbala, La Meca, Mahàmmad (II) al-Maslukh, Mar Càspia, Marroc, Màlaga, Medina, Mesopotàmia, Muhàmmad al-Mahdí, Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, Mussa al-Kàdhim, Sahib Fakkh, Salih, Sus, Tabaristan, ..., Ukhaydírida, Xerif, Yahya ibn Zayd, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, 740, 744, 765, 786, 792, 793, 815, 816, 822, 823, 864, 873, 874. Ampliar l'índex (17 més) »
Abu-s-Saraya aix-Xaybaní
Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.
Nou!!: Alides і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní · Veure més »
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Nou!!: Alides і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Alides і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Alides і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Alides і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Alides і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Múntassir
Abu-Jàfar Muhàmmad al-Múntassir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múntassir (837-862), fou califa abbàssida de Bagdad (861-862).
Nou!!: Alides і Al-Múntassir · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Alides і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Alides і Alamut · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Alides і Alauites · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Alides і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Alides і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Alides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Alides і Amol · Veure més »
Banu Muhanna
Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.
Nou!!: Alides і Banu Muhanna · Veure més »
Banu Mussa
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.
Nou!!: Alides і Banu Mussa · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Alides і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Alides і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alides і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Alides і Califat Fatimita · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Alides і Daylam · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Alides і Dinastia Idríssida · Veure més »
Dinastia sadita
Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.
Nou!!: Alides і Dinastia sadita · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Alides і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Filalí
* Filalí és la nisba dels naturals del Tafilalt.
Nou!!: Alides і Filalí · Veure més »
Ghana
Ghana és una república de l'Àfrica occidental.
Nou!!: Alides і Ghana · Veure més »
Hammudita
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Nou!!: Alides і Hammudita · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Alides і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hassànides
Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà.
Nou!!: Alides і Hassànides · Veure més »
Ibn Tabataba
Abu Abd Allah Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Ismail al-Dibadj ibn Ibrahim al-Ghamr ibn al-Hassan al-Muthanna, conegut com a Ibn Tabataba (mort 15 de febrer del 815), fou un imam alida hasanita.
Nou!!: Alides і Ibn Tabataba · Veure més »
Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.
Nou!!: Alides і Ibrahim ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: Alides і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Alides і Iemen · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Alides і Imam · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Alides і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Alides і Karbala · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Alides і La Meca · Veure més »
Mahàmmad (II) al-Maslukh
Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad (o Muhàmmad) (II) ibn Abd-Al·lah al-Ghàlib al-Mutawàkkil ala-L·lah al-Maslukh o, més senzillament, Mahàmmad (II) al-Maslukh fou sultà sadita.
Nou!!: Alides і Mahàmmad (II) al-Maslukh · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Alides і Mar Càspia · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Alides і Marroc · Veure més »
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Nou!!: Alides і Màlaga · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Alides і Medina · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Alides і Mesopotàmia · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).
Nou!!: Alides і Muhàmmad al-Mahdí · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Talib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Khawla, de la tribu dels Banu Hanifa.
Nou!!: Alides і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya · Veure més »
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Nou!!: Alides і Mussa al-Kàdhim · Veure més »
Sahib Fakkh
Al-Hussayn ibn Alí, també conegut com a Sàhib Fakkh (? - Fakkh, 786), fou un revolucionari alida.
Nou!!: Alides і Sahib Fakkh · Veure més »
Salih
Salih fou una antiga tribu àrab que des del fou el principal aliat federat dels romans d'Orient.
Nou!!: Alides і Salih · Veure més »
Sus
Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids.
Nou!!: Alides і Sus · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Alides і Tabaristan · Veure més »
Ukhaydírida
La dinastia ukhaydírida o dels ukhaydírides o dels Banu l-Ukhàydir fou una nissaga alida que va regnar a la Yamama del 867 al.
Nou!!: Alides і Ukhaydírida · Veure més »
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Nou!!: Alides і Xerif · Veure més »
Yahya ibn Zayd
Yahya ibn Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (715-743) fou un rebel alida contra els omeies.
Nou!!: Alides і Yahya ibn Zayd · Veure més »
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.
Nou!!: Alides і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alides і 740 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alides і 744 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alides і 765 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Alides і 786 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Alides і 792 · Veure més »
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Nou!!: Alides і 793 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alides і 815 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Alides і 816 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Alides і 822 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alides і 823 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alides і 864 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alides і 873 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alides і 874 · Veure més »
