Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abraham, Abrogació, Abu-Bakr as-Siddiq, Adam, Al-Fàtiha, Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Aleia, Amazic, Animisme, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Arcàngel Gabriel, Úmar, Batalla d'Aqraba, Bàsmala, Bàssora, Bíblia, Califat Abbàssida, Català, Cúpula de la Roca, Cosmologia, Cristianisme, Damasc, Dècada del 690, Destí, Diluvi universal, Dimoni, Egipte, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Siríaca, Esoterisme, Esperit Sant en el cristianisme, Evangeli, Faraó, Fill, Francès, Genocidi, Gent del Llibre, Gihad, Grec antic, Hadit, Hafsa bint Úmar, Hebreu, Iblís, Ibn Sad, Idolatria, Infern, Islam, ..., Jerusalem, Jesús de Natzaret, Jinn, Josep, Jueus, Juz, Kufa, La Meca, Llatí, Llengües sinítiques, Llibre dels Salms, Mahoma, Maria, mare de Jesús, Màrtir, Múslim ibn al-Hajjaj, Medina, Melquita, Mikel de Epalza i Ferrer, Moisès, Monofisisme, Muhàmmad al-Bukharí, Nestorianisme, Noè, Nou Testament, Omeies, Orient Pròxim, Paganisme, Paradís, Pare, Pecat original, Pentateuc, Persa, Plural majestàtic, Politeisme, Predestinació en l'islam, Profetes en l'islam, Quraix, Ramadà, Sahaba, Santíssima Trinitat, Siríac, Sunna, Sura (Alcorà), Tawhid, Teologia, Turc, Ubayy ibn Kab, Umma (islam), Urdú, Usura, Uthman ibn Affan, Verset, Versicles satànics, Zayd ibn Thàbit, 1505, 610, 632, 633, 634, 639, 644, 647, 650, 655, 656, 661, 680, 684, 690, 692, 704, 823, 835, 844, 847, 861, 870. Ampliar l'índex (77 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Alcorà і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Alcorà і Abraham · Veure més »
Abrogació
Labrogació és la derogació total d'una llei per una disposició d'igual o més elevada jerarquia que la substitueixi, com en el cas d'una Constitució que només pot ser abrogada per una altra Constitució.
Nou!!: Alcorà і Abrogació · Veure més »
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Nou!!: Alcorà і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Nou!!: Alcorà і Adam · Veure més »
Al-Fàtiha
turc. Aquesta pàgina, així com la següent, la del segon capítol anomenat ''La vaca'', acostumen a ser objecte d'una profusa decoració ٱلۡفَاتِحَةِ Al-Fàtiha (‘l'Obertura’) o El proemi, la primera i l'obertura és la primera sura o capítol de l'Alcorà, llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Alcorà і Al-Fàtiha · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Alcorà і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Nou!!: Alcorà і Al·là · Veure més »
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Nou!!: Alcorà і Aleia · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Alcorà і Amazic · Veure més »
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Nou!!: Alcorà і Animisme · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Alcorà і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Alcorà і Arameu · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Alcorà і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Úmar
* Úmar (nom).
Nou!!: Alcorà і Úmar · Veure més »
Batalla d'Aqraba
La batalla d'Aqraba o batalla de Yamama fou un combat lliurat el desembre del 632 a la plana d'Aqraba, prop d'una població que portava aquest nom a la Yamama (Najd).
Nou!!: Alcorà і Batalla d'Aqraba · Veure més »
Bàsmala
Exemple d'utilització decorativa de la bàsmala La bàsmala és una fórmula ritual islàmica que encapçala totes les sures de l'Alcorà (excepte la novena) i que els musulmans utilitzen en diversos altres contexts així com a motiu ornamental cal·ligràfic.
Nou!!: Alcorà і Bàsmala · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Alcorà і Bàssora · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Alcorà і Bíblia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alcorà і Califat Abbàssida · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Alcorà і Català · Veure més »
Cúpula de la Roca
Vista exterior La cúpula de la Roca és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple.
Nou!!: Alcorà і Cúpula de la Roca · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Alcorà і Cosmologia · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Alcorà і Cristianisme · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Alcorà і Damasc · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Alcorà і Dècada del 690 · Veure més »
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Nou!!: Alcorà і Destí · Veure més »
Diluvi universal
''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.
Nou!!: Alcorà і Diluvi universal · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Alcorà і Dimoni · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Alcorà і Egipte · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Alcorà і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa Siríaca
L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.
Nou!!: Alcorà і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Alcorà і Esoterisme · Veure més »
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Nou!!: Alcorà і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Alcorà і Evangeli · Veure més »
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Nou!!: Alcorà і Faraó · Veure més »
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Nou!!: Alcorà і Fill · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Alcorà і Francès · Veure més »
Genocidi
Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.
Nou!!: Alcorà і Genocidi · Veure més »
Gent del Llibre
La «gent del Llibre» és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes.
Nou!!: Alcorà і Gent del Llibre · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Alcorà і Gihad · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Alcorà і Grec antic · Veure més »
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Nou!!: Alcorà і Hadit · Veure més »
Hafsa bint Úmar
Lumm al-muminín Hafsa bint Úmar ibn al-Khattab (605 - Medina, 665) fou la quarta esposa de Mahoma.
Nou!!: Alcorà і Hafsa bint Úmar · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Alcorà і Hebreu · Veure més »
Iblís
Iblís (en àrab إبليس, Iblīs), a l'islam, és el nom de l'àngel caigut i aquest nom significa «privat de tota bondat».
Nou!!: Alcorà і Iblís · Veure més »
Ibn Sad
Muhàmmad ibn Sad o simplement Ibn Sad —en àrab محمد بن سعد, Muḥammad ibn Saʿd— (Bàssora, 784 - Bagdad, 845) va ser un historiador àrab.
Nou!!: Alcorà і Ibn Sad · Veure més »
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Nou!!: Alcorà і Idolatria · Veure més »
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Nou!!: Alcorà і Infern · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Alcorà і Islam · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Alcorà і Jerusalem · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Alcorà і Jesús de Natzaret · Veure més »
Jinn
Un jinn (plural, mot segurament emparentat amb el llatí, ‘geni’) és una criatura sobrenatural citada en la religió islàmica, on se la presenta com la tercera raça creada per Déu, de rang inferior als àngels.
Nou!!: Alcorà і Jinn · Veure més »
Josep
Josep (he will add; hebreu modern: Yōsef, hebreu tiberià: Yōsēp̄; alternativament: יְהוֹסֵף,; hebreu modern: Yəhōsef, tiberià: Yо̆hōsēp̄; Yūsuf; Iōsēph) és una figura important del Llibre del Gènesi de la Bíblia.
Nou!!: Alcorà і Josep · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Alcorà і Jueus · Veure més »
Juz
Un juz (de l'àrab جزء, juzʾ; plural أجزاء, ajzà, ajzāʾ, "part") és cadascuna de les 30 parts més o menys iguals en les quals és dividit l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Alcorà і Juz · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Alcorà і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Alcorà і La Meca · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Alcorà і Llatí · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Alcorà і Llengües sinítiques · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Alcorà і Llibre dels Salms · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Alcorà і Mahoma · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Alcorà і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Alcorà і Màrtir · Veure més »
Múslim ibn al-Hajjaj
Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí, més conegut com a Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com a l'imam Múslim (Nixapur, 821-6 de maig de 875), va ser un erudit musulmà, especialista en l'estudi del hadit i autor del segon recull de hadits més apreciat pels sunnites (després del Sahih Bukharí), conegut com a Sahih Múslim.
Nou!!: Alcorà і Múslim ibn al-Hajjaj · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Alcorà і Medina · Veure més »
Melquita
Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i el mateix emperador.
Nou!!: Alcorà і Melquita · Veure més »
Mikel de Epalza i Ferrer
Mikel de Epalza i Ferrer (Pau, 1938 - Alacant, 2008) fou un destacat arabista català d'origen basc, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant (UA), i traductor de l'Alcorà al català.
Nou!!: Alcorà і Mikel de Epalza i Ferrer · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Alcorà і Moisès · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Alcorà і Monofisisme · Veure més »
Muhàmmad al-Bukharí
Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.
Nou!!: Alcorà і Muhàmmad al-Bukharí · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Alcorà і Nestorianisme · Veure més »
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Nou!!: Alcorà і Noè · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Alcorà і Nou Testament · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Alcorà і Omeies · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Alcorà і Orient Pròxim · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Alcorà і Paganisme · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Alcorà і Paradís · Veure més »
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Nou!!: Alcorà і Pare · Veure més »
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Nou!!: Alcorà і Pecat original · Veure més »
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Nou!!: Alcorà і Pentateuc · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Alcorà і Persa · Veure més »
Plural majestàtic
El plural majestàtic és l'ús de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.
Nou!!: Alcorà і Plural majestàtic · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Alcorà і Politeisme · Veure més »
Predestinació en l'islam
El qàdar (de l'àrab, ‘destí’, ‘fat’, ‘predestinació’) és el concepte islàmic de «destí diví» o «predestinació».
Nou!!: Alcorà і Predestinació en l'islam · Veure més »
Profetes en l'islam
Els profetes en l'islam són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.
Nou!!: Alcorà і Profetes en l'islam · Veure més »
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Nou!!: Alcorà і Quraix · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Alcorà і Ramadà · Veure més »
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Nou!!: Alcorà і Sahaba · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Alcorà і Santíssima Trinitat · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Alcorà і Siríac · Veure més »
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Nou!!: Alcorà і Sunna · Veure més »
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Alcorà і Sura (Alcorà) · Veure més »
Tawhid
El tawhid (literalment ‘unitat ’, ‘unicitat ’) és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.
Nou!!: Alcorà і Tawhid · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Alcorà і Teologia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Alcorà і Turc · Veure més »
Ubayy ibn Kab
Ubayy ibn Kab ibn Qays al-Ansarí o, més senzillament, Ubayy ibn Kab, també conegut com a Sàyyid al-Qurrà, fou un company del profeta Mahoma, del qual fou secretari a Medina.
Nou!!: Alcorà і Ubayy ibn Kab · Veure més »
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Nou!!: Alcorà і Umma (islam) · Veure més »
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Nou!!: Alcorà і Urdú · Veure més »
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Nou!!: Alcorà і Usura · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Alcorà і Uthman ibn Affan · Veure més »
Verset
Íncipit del verset de l'al·leluia ''Ostende nobis'' en mode octau Els versets o versicles són cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, com la Bíblia i l'Alcorà.
Nou!!: Alcorà і Verset · Veure més »
Versicles satànics
Els versicles satànics són uns suposats versicles de caràcter pagà revelats pel profeta Muhàmmad i que més tard haurien estat retirats de l'Alcorà.
Nou!!: Alcorà і Versicles satànics · Veure més »
Zayd ibn Thàbit
Zayd ibn Thàbit ibn ad-Dahhak al-Ansarí fou un company ansar de Mahoma que va tenir un paper important en la compilació de l'Alcorà.
Nou!!: Alcorà і Zayd ibn Thàbit · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 1505 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 610 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Alcorà і 632 · Veure més »
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 633 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 634 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 639 · Veure més »
644
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 644 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 647 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 650 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Alcorà і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 656 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 661 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 680 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 684 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 690 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 692 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 704 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 823 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 835 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Alcorà і 844 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 847 · Veure més »
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 861 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alcorà і 870 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Corà, Coran, Ijaz, L'Alcorà, L’Alcorà, Qur'am.
