Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Adh-Dhàhir Jàqmaq, Al-Mansur Uthman, Al-Muàyyad Àhmad, Aq Qoyunlu, Barquq, Barsbay, Beilicat dels karamànides, Burjita, Cilícia, Constantinoble, Dhu l-Kadr, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), El Caire, Elbistan, Enciclopèdia de l'Islam, Fàraj, Gaza, Joan II de Xipre, Karaman (ciutat), Khúixqadam, Malatya, Mehmet II, Nicòsia, Safed, Soldanat Mameluc, Suliman Dhul-Kadr, Uzun Hasan, Xipre, 1380, 1397, 1399, 1421, 1427, 1433, 1436, 1437, 1439, 1442, 1444, 1450, 1453, 1454, 1455, 1456, 1457, 1458, 1460, 1461, 26 de febrer.
Adh-Dhàhir Jàqmaq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »
Al-Mansur Uthman
Al-Màlik al-Mansur Fakhr-ad-Din Uthman ibn Jàqmaq, més conegut simplement com al-Mansur Uthman fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1453).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Al-Mansur Uthman · Veure més »
Al-Muàyyad Àhmad
Al-Màlik al-Muàyyad Xihab-ad-Din Àhmad ibn Ínal ——, més conegut simplement com al-Muàyyad Àhmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1460-1461).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Al-Muàyyad Àhmad · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Aq Qoyunlu · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Barquq · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Barsbay · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Burjita · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Cilícia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Constantinoble · Veure més »
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Dhu l-Kadr · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Diyarbakır · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і El Caire · Veure més »
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Elbistan · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Fàraj · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Gaza · Veure més »
Joan II de Xipre
Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Joan II de Xipre · Veure més »
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Karaman (ciutat) · Veure més »
Khúixqadam
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Khúixqadam · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Malatya · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Mehmet II · Veure més »
Nicòsia
Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Nicòsia · Veure més »
Safed
Safed (en hebreu, צפת) és una ciutat del districte del Nord d'Israel, que es troba a la regió de Galilea.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Safed · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Soldanat Mameluc · Veure més »
Suliman Dhul-Kadr
Suliman fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Nasir al-Din Muhammad el 1442.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Suliman Dhul-Kadr · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Uzun Hasan · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і Xipre · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1380 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1397 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1399 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1421 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1427 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1433 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1436 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1437 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1439 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1442 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1444 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1450 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1453 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1454 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1455 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1456 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1458 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 1461 · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ínal al-Ajrud і 26 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Àixraf Ínal, Inal al-Adjrud, Inal al-Ajrud.
