Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Any llum, Ascensió recta, Constel·lació d'Andròmeda, Declinació (astronomia), Disc de fragments, Estrella amb embolcall, Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de seqüència principal de tipus F, Estrella Lambda Boötis, Estrella variable, Excés d'infraroig, Excentricitat orbital, Línia espectral, Magnitud aparent, Nana marró, Observatori Lick, Paral·laxi, Període orbital, Seqüència principal, Tipus espectral, Variable Delta Scuti, Variable el·lipsoidal rotatori.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Any llum · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Ascensió recta · Veure més »
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Constel·lació d'Andròmeda · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Declinació (astronomia) · Veure més »
Disc de fragments
Observació del Telescopi Espacial Hubble del disc residual al voltant de Fomalhaut. La vora interior del disc pot haver estat formada per l'òrbita de Fomalhaut b, a baix a la dreta. Un disc o anell de fragments és un disc circumestelar de pols en òrbita al voltant d'una estrella.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Disc de fragments · Veure més »
Estrella amb embolcall
En astronomia, es denomina estrella amb embolcall (shell star en anglès) a una estrella calenta de la seqüència principal, generalment de classe espectral B, A, o F, l'espectre del qual mostra línies d'emissió que suposadament són degudes a un anell o embolcall gasós que envolta l'estrella.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella amb embolcall · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella binària · Veure més »
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »
Estrella de seqüència principal de tipus F
consulta.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella de seqüència principal de tipus F · Veure més »
Estrella Lambda Boötis
Una estrella Lambda Boötis és un tipus d'estrella peculiar que presenta una inusual baixa abundància dels elements pesants, particularment els del pic del ferro (crom, magnesi, ferro, cobalt i níquel) en les seves capes externes, amb la clara excepció de carboni, nitrogen, oxigen i sofre.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella Lambda Boötis · Veure més »
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Estrella variable · Veure més »
Excés d'infraroig
Un excés d'infraroig és una mesura d'una font astronòmica, típicament d'una estrella, que en la seva distribució espectral d'energia té un major flux d'infraroig mesurat del que s'esperava assumint que l'estrella és una radiació del cos negre.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Excés d'infraroig · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Excentricitat orbital · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Línia espectral · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Magnitud aparent · Veure més »
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Nana marró · Veure més »
Observatori Lick
Observatori Lick L'Observatori Lick és un observatori astronòmic depenent de la Universitat de Califòrnia i a dalt del turó Mont Hamilton, a 1300 msnm d'altitud i a pocs kilòmetres de la ciutat de San José (Califòrnia).
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Observatori Lick · Veure més »
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Paral·laxi · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Període orbital · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Seqüència principal · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Tipus espectral · Veure més »
Variable Delta Scuti
Una variable Delta Scuti (també coneguda com a nana cefèida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) és una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions radials i no radials de la superfície de l'estrella.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Variable Delta Scuti · Veure més »
Variable el·lipsoidal rotatori
En astronomia es diuen variables el·lipsoïdals rotatoris (en anglès rotating ellipsoidal variables, abreujades com ELL) a un tipus d'estels variables.
Nou!!: 2 d'Andròmeda і Variable el·lipsoidal rotatori · Veure més »
