71 les relacions: Alemanya, Ali Kuli Khan Qadjar, Anglaterra, Antoni Viladomat i Manalt, Aristocràcia, Élisabeth Vigée Le Brun, Barcelona, Barroc, Batalla de Fort Beauséjour, Canadà, Cayetana de la Cerda y Vera, Ciutat de Westminster, Directori francès, Dorothea Viehmann, Escultura, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Fòrs e Amfós, França, Gal·les, Germans Grimm, Gorgan (ciutat), Guerra franco-índia, Il·lustració, John Flaxman, John Marshall (president del Tribunal Suprem dels Estats Units), Lisboa, Lluís XVI de França, Manuel José Doyagüe Jiménez, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Teresa Ahlefeldt, Montesquieu, Neoclassicisme, Nova Brunsvic, París, Paul de Barras, Portugal, President del Tribunal Suprem dels Estats Units, Provença, Ratisbona, Sacre Imperi Romanogermànic, Salamanca, Sarah Siddons, Terratrèmol, Viena, Virgínia, William Cavendish (tercer duc de Devonshire), York, 1 de novembre, 10 de febrer, ..., 16 d'abril, 16 de juny, 1689, 17 de febrer, 1793, 1810, 1816, 1826, 1829, 1831, 1835, 1842, 22 de gener, 23 d'agost, 24 de setembre, 28 de febrer, 30 de juny, 5 de desembre, 5 de juliol, 6 de juliol, 8 de novembre. Ampliar l'índex (21 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: 1755 і Alemanya · Veure més »
Ali Kuli Khan Qadjar
Ali Kuli Khan Qadjar (Astarabad, 1755/1756 - Teheran, 1824/1825) fou el més jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhàmmad Khan Qajar.
Nou!!: 1755 і Ali Kuli Khan Qadjar · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: 1755 і Anglaterra · Veure més »
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Nou!!: 1755 і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: 1755 і Aristocràcia · Veure més »
Élisabeth Vigée Le Brun
Élisabeth Vigée Le Brun (París, Regne de França, 16 d'abril de 1755 - 30 de març, 1842), fou una pintora francesa, una de les més destacades del.
Nou!!: 1755 і Élisabeth Vigée Le Brun · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1755 і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: 1755 і Barroc · Veure més »
Batalla de Fort Beauséjour
La Batalla de Fort Beauséjour va ser la primera gran ofensiva britànica durant la Guerra Franco-Índia (la guerra dels Set Anys a Amèrica del Nord).
Nou!!: 1755 і Batalla de Fort Beauséjour · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: 1755 і Canadà · Veure més »
Cayetana de la Cerda y Vera
Cayetana de la Cerda y Vera (1755-1798) va ser una aristòcrata espanyola, figura poc coneguda de la il·lustració.
Nou!!: 1755 і Cayetana de la Cerda y Vera · Veure més »
Ciutat de Westminster
Les Cambres del Parlament, a prop del Pont de Westminster. La Ciutat de Westminster (en anglès City of Westminster) és un dels 32 municipis del Gran Londres amb estatus de ciutat.
Nou!!: 1755 і Ciutat de Westminster · Veure més »
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Nou!!: 1755 і Directori francès · Veure més »
Dorothea Viehmann
Dorothea Viehmann (Rengershausen, Sacre Imperi Romanogermànic, actual Alemanya, 8 de novembre de 1755 – Kassel, 17 de novembre de 1816) va ser una contista alemanya.
Nou!!: 1755 і Dorothea Viehmann · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: 1755 і Escultura · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: 1755 і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: 1755 і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Fòrs e Amfós
Fòs Amfós (en francès Fox-Amphoux) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: 1755 і Fòrs e Amfós · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: 1755 і França · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: 1755 і Gal·les · Veure més »
Germans Grimm
Els germans Grimm foren Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i '''Wilhelm Karl Grimm''' (1786-1859), dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica.
Nou!!: 1755 і Germans Grimm · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: 1755 і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Nou!!: 1755 і Guerra franco-índia · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: 1755 і Il·lustració · Veure més »
John Flaxman
John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra.
Nou!!: 1755 і John Flaxman · Veure més »
John Marshall (president del Tribunal Suprem dels Estats Units)
John Marshall (1755 - 1835) va ser el quart president del Tribunal Suprem dels Estats Units (1801–1835).
Nou!!: 1755 і John Marshall (president del Tribunal Suprem dels Estats Units) · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: 1755 і Lisboa · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: 1755 і Lluís XVI de França · Veure més »
Manuel José Doyagüe Jiménez
Manuel José Doyagüe Jiménez (Salamanca, 17 de febrer de 1755 - 18 de desembre de 1842) fou un compositor castellà.
Nou!!: 1755 і Manuel José Doyagüe Jiménez · Veure més »
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Nou!!: 1755 і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa Ahlefeldt
Maria Teresa Ahlefeldt (Ratisbona, 28 de febrer de 1755 – Praga, 10 de desembre de 1810) va ser una escriptora, pianista i compositora alemanya naturalitzada danesa coneguda per ser la primera compositora de Dinamarca.
Nou!!: 1755 і Maria Teresa Ahlefeldt · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: 1755 і Montesquieu · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: 1755 і Neoclassicisme · Veure més »
Nova Brunsvic
Nova Brunsvic és una província del Canadà, englobada dins de les Províncies Marítimes i les Províncies Atlàntiques.
Nou!!: 1755 і Nova Brunsvic · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1755 і París · Veure més »
Paul de Barras
Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.
Nou!!: 1755 і Paul de Barras · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: 1755 і Portugal · Veure més »
President del Tribunal Suprem dels Estats Units
El president del Tribunal Suprem dels Estats Units, en anglès: Chief Justice of the United States és el cap del sistema dels tribunals federals dels Estats Units (United States federal courts) que és la branca judicial del govern federal dels Estats Units (federal government of the United States) i el jutge en cap (chief judge) del Tribunal Suprem dels Estats Units (Supreme Court of the United States).
Nou!!: 1755 і President del Tribunal Suprem dels Estats Units · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: 1755 і Provença · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: 1755 і Ratisbona · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: 1755 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: 1755 і Salamanca · Veure més »
Sarah Siddons
Sarah Siddons (Brecon, Powys, Gal·les, 5 de juliol de 1755-Londres, 8 de juny de 1831) va ser una actriu gal·lesa, considerada l'actriu de tragèdies més coneguda del.
Nou!!: 1755 і Sarah Siddons · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: 1755 і Terratrèmol · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: 1755 і Viena · Veure més »
Virgínia
Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: 1755 і Virgínia · Veure més »
William Cavendish (tercer duc de Devonshire)
William Cavendish (26 de setembre de 1698 – 5 de desembre de 1755) va ser tercer duc de Devonshire del partit Whig anglès, era fill del segon duc de Devonshire William Cavendish i de Rachel Russell.
Nou!!: 1755 і William Cavendish (tercer duc de Devonshire) · Veure més »
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Nou!!: 1755 і York · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 1 de novembre · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1755 і 10 de febrer · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 16 d'abril · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 16 de juny · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: 1755 і 1689 · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1755 і 17 de febrer · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: 1755 і 1793 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: 1755 і 1810 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: 1755 і 1816 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: 1755 і 1826 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1755 і 1829 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1755 і 1831 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: 1755 і 1835 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: 1755 і 1842 · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1755 і 22 de gener · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 23 d'agost · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 24 de setembre · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1755 і 28 de febrer · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 30 de juny · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 5 de desembre · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 5 de juliol · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 6 de juliol · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1755 і 8 de novembre · Veure més »