Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Alemanya, Alquímia, Àgreda, Borsa, Califòrnia, Canonge, Cantant, Caravaggio, Chiara Margarita Cozzolani, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Compositor, Corona d'Aragó, Crema, Edat moderna, Enciclopèdia Espasa, Epifani Olives i Terès, Física, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Florència, França, Francesc Agustí Tàrrega, Francesco Cavalli, Francisco Cepeda, Giacomo della Porta, Giulio Raimondo Mazzarino, Hernando de Cabezón, Isabel de França, Itàlia, Jacopo Corsi, Joan de Ribera, Karel van Mander, La inspiració de sant Mateu, Llombardia, Magdeburg, Maria de Jesús d'Ágreda, Marquesat de Finale, Maubeuge, Michele Desubleo, Milà, Monestir, Orde de Sant Benet, Organista, Otto von Guericke, Palau Farnese, Perot Rocaguinarda, Piacenza, Primer ministre, Regne de Nàpols, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, ..., Renaixement, República de Florència, República de Venècia, Simó Trilla, Sulfur de bari, Tommaso Campanella, Troilos i Crèssida, València, Valladolid, Valls, Victòria Farnese, William Shakespeare, 1 d'octubre, 14 de febrer, 14 de juliol, 1554, 1561, 1642, 1661, 1665, 1676, 2 d'abril, 20 de novembre, 27 de novembre, 29 de desembre, 7 de febrer. Ampliar l'índex (26 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: 1602 і Alemanya · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: 1602 і Alquímia · Veure més »
Àgreda
Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.
Nou!!: 1602 і Àgreda · Veure més »
Borsa
Entrada de la Borsa de Barcelona. Una borsa (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda.
Nou!!: 1602 і Borsa · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: 1602 і Califòrnia · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: 1602 і Canonge · Veure més »
Cantant
Un cantant, cantaire o cantador és una persona que interpreta la part vocal d'una peça musical; aquesta denominació s'aplica especialment als solistes d'òpera i als cantants pop.
Nou!!: 1602 і Cantant · Veure més »
Caravaggio
Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, Llombardia, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole, Toscana, 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per ser descendent de pares nascuts a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia, ciutat on també passà part de la seva infantesa.
Nou!!: 1602 і Caravaggio · Veure més »
Chiara Margarita Cozzolani
Chiara Margarita Cozzolani (Milà, Itàlia, 27 de novembre de 1602 – ibidem, cap a 1676-1678), fou una compositora, cantant i monja benedictina.
Nou!!: 1602 і Chiara Margarita Cozzolani · Veure més »
Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).
Nou!!: 1602 і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: 1602 і Compositor · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1602 і Corona d'Aragó · Veure més »
Crema
* Crema (color), tonalitat de groc molt clara, gairebé tirant a blanc.
Nou!!: 1602 і Crema · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: 1602 і Edat moderna · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: 1602 і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Epifani Olives i Terès
Epifani Olives i TerèsTambé referenciat com a Epifanio Terés.
Nou!!: 1602 і Epifani Olives i Terès · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: 1602 і Física · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: 1602 і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: 1602 і Felip IV de Castella · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1602 і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: 1602 і França · Veure més »
Francesc Agustí Tàrrega
Francesc Agustí Tàrrega (València, c. 1554 - València, 7 de febrer de 1602), fou un escriptor i canonge valencià.
Nou!!: 1602 і Francesc Agustí Tàrrega · Veure més »
Francesco Cavalli
Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.
Nou!!: 1602 і Francesco Cavalli · Veure més »
Francisco Cepeda
Francisco Cepeda (Sopuerta, 8 de març de 1906 - Grenoble, França, 14 de juliol de 1935) fou ciclista en ruta basc, que es convertí en la primera víctima mortal del Tour de França.
Nou!!: 1602 і Francisco Cepeda · Veure més »
Giacomo della Porta
Façana de la famosa església del Gesù a Roma Giacomo della Porta (c. 1533 - Roma, 1602) va ser un escultor i arquitecte italià, que va treballar en molts edificis importants a Roma, incloent-hi la basílica de Sant Pere al Vaticà.
Nou!!: 1602 і Giacomo della Porta · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: 1602 і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Hernando de Cabezón
''Obras de musica para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabeçon'', publicades a Madrid, pel seu fill Hernando de Cabezón. Hernando de Cabezón (Madrid, 7 de setembre de 1541 - Valladolid, 1 d'octubre de 1602) fou un organista i compositor espanyol, fill d'Antonio de Cabezón.
Nou!!: 1602 і Hernando de Cabezón · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: 1602 і Isabel de França · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: 1602 і Itàlia · Veure més »
Jacopo Corsi
Jacopo Corsi (Florència, 17 de juliol de 1561 - 29 de desembre de 1602) va ser un mecenes, escriptor, poeta, músic i compositor italià de finals del Renaixement.
Nou!!: 1602 і Jacopo Corsi · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: 1602 і Joan de Ribera · Veure més »
Karel van Mander
Karel van Mander (Meulebeke, maig de 1548 – Amsterdam, 2 de setembre de 1606) va ser un pintor, poeta i biògraf flamenc, nascut al si d'una família noble de Meulebeke.
Nou!!: 1602 і Karel van Mander · Veure més »
La inspiració de sant Mateu
La Inspiració de Sant Mateu (també anomenat Sant Mateu i l'àngel) és un quadre pintat per Caravaggio l'any 1602 i pertany al cicle de la Vida de sant Mateu que li va ser encarregada el 1599 per a decorar la capella Contarelli en l'església romana de San Luigi dei Francesi, on encara es conserva.
Nou!!: 1602 і La inspiració de sant Mateu · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: 1602 і Llombardia · Veure més »
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Nou!!: 1602 і Magdeburg · Veure més »
Maria de Jesús d'Ágreda
María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 1602 — 24 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, franciscana de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda.
Nou!!: 1602 і Maria de Jesús d'Ágreda · Veure més »
Marquesat de Finale
El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.
Nou!!: 1602 і Marquesat de Finale · Veure més »
Maubeuge
Maubeuge —en picard, Maubeuche— és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: 1602 і Maubeuge · Veure més »
Michele Desubleo
''Nimfa marina'' Michele Desubleo, nom italianitzat de Michel De Sobleau o Michel Desoubleay (Maubeuge, 1601 - Parma, 1676) va ser un pintor flamenc instal·lat des de molt jove a Itàlia, on va arribar acompanyant al seu germanastre Nicolas Régnier.
Nou!!: 1602 і Michele Desubleo · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: 1602 і Milà · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: 1602 і Monestir · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: 1602 і Orde de Sant Benet · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: 1602 і Organista · Veure més »
Otto von Guericke
Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.
Nou!!: 1602 і Otto von Guericke · Veure més »
Palau Farnese
El palau Farnese, del, domina l'homònima plaça a Roma.
Nou!!: 1602 і Palau Farnese · Veure més »
Perot Rocaguinarda
Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.
Nou!!: 1602 і Perot Rocaguinarda · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: 1602 і Piacenza · Veure més »
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Nou!!: 1602 і Primer ministre · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: 1602 і Regne de Nàpols · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: 1602 і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1602 і Renaixement · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: 1602 і República de Florència · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: 1602 і República de Venècia · Veure més »
Simó Trilla
Vista parcial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, d'on '''Simó Trilla''' en fou l'últim abat perpetu Simó Trilla (Castellserà, a mitjan segle XVI - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, 10 de maig de 1623) fou l'últim abat perpetu del Monestir.
Nou!!: 1602 і Simó Trilla · Veure més »
Sulfur de bari
El sulfur de bari, BaS, és un compost inorgànic iònic format per cations Ba2+ i anions sulfur S–.
Nou!!: 1602 і Sulfur de bari · Veure més »
Tommaso Campanella
miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.
Nou!!: 1602 і Tommaso Campanella · Veure més »
Troilos i Crèssida
Troilos i Crèssida (en anglès: Troilus and Cressida) és una obra dramàtica de William Shakespeare.
Nou!!: 1602 і Troilos i Crèssida · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: 1602 і València · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: 1602 і Valladolid · Veure més »
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: 1602 і Valls · Veure més »
Victòria Farnese
Victòria Farnese, també coneguda com Victòria, princesa de Parma (en italià: Vittoria, Principessa di Parma) i pel seu nom de casada Victòria Farnese della Rovere (Valentano, 10 d'agost del 1519 - Pesaro, 13 de desembre del 1602) va ser una dama de la noblesa italiana del, filla de Pere Lluís I de Parma i de Girolama Orsini i duquesa consort d'Urnino entre el 1548 i el 1574.
Nou!!: 1602 і Victòria Farnese · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: 1602 і William Shakespeare · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 1 d'octubre · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1602 і 14 de febrer · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 14 de juliol · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: 1602 і 1554 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1602 і 1561 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: 1602 і 1642 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: 1602 і 1661 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: 1602 і 1665 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: 1602 і 1676 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 2 d'abril · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 20 de novembre · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 27 de novembre · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1602 і 29 de desembre · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1602 і 7 de febrer · Veure més »
