Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
I sense anuncis!

's-Gravenvoeren

's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.

35 les relacions: Anvers, Àustria, Bèlgica, Companyia de Jesús, Dalhem, Delme, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Felip IV de Castella, França, Lambert de Lieja, Limburg (Bèlgica), Luxemburg, Maastricht, Municipis de Bèlgica, Orde de Sant Benet, Ourthe (departament), País de Dalhem, Països enllà del Mosa, Província de Lieja, Províncies de Bèlgica, Regne Unit dels Països Baixos, Revolució Francesa, Subdivisions de Bèlgica, Tractat d'Utrecht, Tractat de partició, Voer, Voeren, 1083, 1244, 1620, 1661, 1773, 1963.

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Anvers · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment, la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa Central.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Àustria · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Bèlgica · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Companyia de Jesús · Veure més »

Dalhem

Dalhem, el ''«Wichet de la Rose»''Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 comptava amb uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Dalhem · Veure més »

Delme

El delme, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Delme · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a Casa d'Àustria (aquest arxiducat era una de llurs principals possessions), van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 i fins a 1918 tingueren de forma ininterrompuda el poder en una gran extensió de territoris del continent.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ducat de Luxemburg · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) va ser monarca d'Espanya.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Felip IV de Castella · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і França · Veure més »

Lambert de Lieja

Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Lambert de Lieja · Veure més »

Limburg (Bèlgica)

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Limburg (Bèlgica) · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Luxemburg · Veure més »

Maastricht

Maastricht, el nucli antic, el pont i el Mosa Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Maastricht · Veure més »

Municipis de Bèlgica

Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de la darrera fase de fusió de municipis del 1983.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Municipis de Bèlgica · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Orde de Sant Benet · Veure més »

Ourthe (departament)

Els departaments francesos als Països Baixos i Bèlgica actualsEl departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ourthe (departament) · Veure més »

País de Dalhem

El país de Dalhem o el comtat de Dalhem era un comtat independent a l'edat mitjana al marge dret del Mosa.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і País de Dalhem · Veure més »

Països enllà del Mosa

Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Països enllà del Mosa · Veure més »

Província de Lieja

La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Província de Lieja · Veure més »

Províncies de Bèlgica

Províncies de Flandes Províncies de Valònia Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Províncies de Bèlgica · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Revolució Francesa · Veure més »

Subdivisions de Bèlgica

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de partició

El Tractat de partició (en neerlandès Partage-Tractaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Tractat de partició · Veure més »

Voer

El Voer és un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del municipi Voeren de la província de Limburg a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Eijsden als Països Baixos.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Voer · Veure més »

Voeren

Voeren (en francès Fouron, en limburguès Voere, en való Foron) és un municipi belga de la província de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і Voeren · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1083 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1244 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1620 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1661 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1773 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1963 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »